Dominik Greif: «¿Superstició? Em poso la roba interior al revés»

¿Arriba aquest partit en el millor moment de la temporada per al Mallorca?

No sé si és el millor moment perquè més o menys hem estat igual durant tota la temporada, però sí que és veritat que serà especial i hem jugat bastant bé en els últims partits.

Per a molts dels seus companys serà el partit més important de la seva carrera. ¿En parlen al vestidor?

No en parlem. No hem de pressionar-nos, és una cosa especial i volem donar-ho tot i disfrutar amb la nostra gent i famílies.

¿Com es pot guanyar l’Athletic Club?

No ho sé, pregunteu-li al míster [Rialles]. Veurem quina serà la tàctica però, parlant seriosament, el nostre joc és clar i la gent sap el que farem. Ells pressionen alt i corren com cabrons, cal preparar-se per això.

¿Esperen un partit molt dur?

Els nostres partits sempre són durs. Som un equip que no té problemes amb això. És una final i sabem que cal lluitar-la.

Vostè ha jugat un paper clau perquè el Mallorca estigui en aquesta final. ¿El fa sentir-se més orgullós per la seva feina?

Del que més més orgullós em sento és que, després de tot el que m’ha passat en aquests tres anys, ara puc dir que estem en una final de la Copa del Rei. Però ara ha d’acabar bé.

¿Quin ha sigut el moment més complicat de tot aquest calvari de lesions?

Va ser molt dur. Vaig estar un any sense poder-me entrenar, jugar partits ni fer res. Quan vaig tornar a començar l’any passat no vaig jugar res perquè hi havia Pedrag Rajkovic. Volia jugar més aquest any i sabia que la Copa era la meva oportunitat. El moment clau, per a mi, va ser el partit contra el Girona. Vaig fer dues parades en la primera part que em van servir per sentir-me bé en els partits.

¿Va arribar a pensar durant aquests tres anys que no tornaria a ser mai més el porter de l’Slovan de Bratislava?

No ho vaig pensar mai, sempre confio en mi mateix.

¿I com s’aconsegueix?

Alguns dies sí que estava trencat i em volia morir. Però sempre m’he dit que no puc parar per tota la feina que he fet durant la meva carrera des dels 6 anys, amb els meus pares, la meva nòvia i tota la meva família. Per ells no podia parar-me. Ara estic aquí i he de disfrutar-ho.

Parlava de l’eliminatòria contra el Girona a quarts, però a Anoeta va parar dos penals a Brais Méndez i Mikel Oyarzabal, ¿Tenia ben estudiats els seus llançaments?

Sempre mirem vídeos abans dels partits. Va ser una mica loteria perquè, al final, poden canviar el seu llançament. Amb Brais, era l’últim minut abans del descans i vaig pensar que podia tirar el centre. Per això vaig deixar el peu allà. El d’Oyarzabal va ser complicat, però estava decidit a esperar abans de llançar-me a un costat i sabia que, si no xutava gaire fort, podria parar-lo. Però insisteixo que crec que tenen més valor les parades contra el Girona perquè els penals, al final, són una loteria.

¿Ja té estudiats els llançadors de l’Athletic?

La veritat és que encara no sé com els tiren [Rialles].

¿Quina superstició té?

Em poso la roba interior al revés. He de seguir així perquè també em va servir per deixar la porteria a zero.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

¿Quins eren els seus referents quan va començar a jugar a futbol?

Iker Casillas va ser un ídol com a porter i persona. Plorava a casa quan ell ho passava malament en el Reial Madrid i jugava Diego López.