Campió 40 anys després

Amb prou feines es va poder distingir l’himne d’Espanya en l’avantsala de la final de Copa del Rei a l’Estadi de La Cartuja. L’afició de l’Athletic, tot i que no va xiular en gran manera, sí que va entonar el seu càntic Goazen Athletic silenciant el moment.

Nico Williams va aprofitar un error del Mallorca abans del primer minut i va cavalcar cap a la porteria de Greif. La pilota no va trobar els tres pals, però va donar mostres de com van sortir els d’Ernesto Valverde al camp. Va ser Galarreta qui va gaudir passat el quart d’hora de dues ocasions per avançar els lleons, però l’eslovac es va fer gran i va rebutjar el tret. Tan sols un minut després va replicar el Mallorca després d’un error del petit dels Williams. Muriqi va colpejar i Aguirrezabala va rebutjar.

La pissarra de Javier Aguirre va sortir a col·lació. Samu Costa la pentina i Dani Rodríguez, després de l’intent de Darder i la gran parada de l’Aguirrezabala, aconsegueix després de la deixada de Raíllo col·locar-la a l’escaire i avançar el Mallorca.

El gol mallorquí va esperonar l’Athletic i va anar decidit a empatar la contesa abans del descans. Un gairebé mil·limètric fora de joc va privar en primera instància, després d’una paret amb Galarreta, la igualada. A dos del descans, es va plantar davant Greif, però la pilota va fregar el pal.

El premi per als bascos va arribar després de la represa. Els de Valverde, canvi inclòs de Vesga per Prados, van sortir molt més decidits i incisius que en els primers 45 minuts davant un Mallorca que va endarrerir posicions sobre la gespa de La Cartuja. La connexió entre els dos homes més actius i determinants de l’Athletic, Nico i Sancet, va trobar aquesta vegada la xarxa bermellona. Va filtrar en profunditat el primer, i va definir amb elegància al pal llarg el mitjapunta.

La grada de l’Athletic va esclatar i el partit va pujar de revolucions. Nico de nou, com no, es va marcar una jugada individual pròpia del seu repertori, però no va trobar resposta ni en Guruzeta ni en el seu germà.

Aguirre va llegir ràpid que era necessari avançar el seu equip i canviar la dinàmica i va moure fitxes amb l’entrada de Morlanes i Antonio Sánchez. El centrecampista aragonès va ingressar molt bé i va sacsejar el Mallorca de la seva letargia.

Passat l’equador de la segona meitat, l’autor que havia instaurat en la primera part la felicitat a Mallorca, va marxar lesionat.

Les substitucions i l’ofici dels jugadors del Vasco Aguirre van frenar el ritme del partit i es va encaminar als 30 minuts extra.

Trenta minuts que no agraden ni a Bilbao ni a Mallorca. L’Athletic Club va perdre l’última final de Copa del Rei en què va jugar la pròrroga (1977), i el Mallorca va caure en les dues que se’n van anar al temps extra (1991 i 1998).

Va aprofitar Valverde per ficar el capità Iker Muniain per un cansat Sancet, que va tenir una gran actuació en els 90 minuts.

El 10 de l’Athletic la va tenir als quatre de reprendre’s el joc, però la seva volea no va trobar porteria.

El domini de l’equip d’Ibaigane va anar creixent de mica en mica i Muniain, en una falta a prop de la frontal, va tornar a gaudir d’una altra per trencar les taules en els primers 15 minuts de la pròrroga.

La insistència dels de Valverde gairebé fructífera després d’una acció de De Marcos en línia de fons que va acabar a les botes de Nico. Muriqi va contestar amb un cop de cap que va desbaratar Aguirrezabala.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La tanda la va iniciar marcant Muriqi i la va igualar Raúl García. Va aturar Aguirrezabala el segon a Morlanes i Muniain va avançar l’Athletic. Radonjic el va llançar fora i Vesga no va fallar. Antonio Sánchez va obligar que els bascos xutessin el quart.

Berenguer va mirar a Greif, que li va endevinar el costat, però no va poder evitar la victòria de l’Athletic Club, campió 40 anys després.