Misteriós Madrid-City

D’entrada, com bé van advertir després dues figures de samarretes tan dispars com Jorge Valdano i Pep Guardiola, la gespa semblava un paisatge lunar. El primer desengany no es va fer esperar. En l’introit, en qüestió de segons, va arribar la primera errata. Tchouaméni va fer la tenalla, va caçar Grealish i va carregar amb una groga que l’exiliarà de la tornada. La falta la va convertir Bernardo Silva, un belluguet amb molta classe. El gol del mentider, amb Lunin sense matinar i sense dic en la barrera.

Un inici poc versallesc, mal amanit amb la multitud de pèrdues de jugadors com Rodri, en general un rellotge amb tacs. Allò del madrileny del City no té confrontació: entre el seu equip i ‘la Roja’ fa 65 partits que no perd. Al davant, el millor de Kroos no era el seu habitual joc quirúrgic, sinó les seves improvisades dots per pispar. La passarel·la anunciava Haaland i Bellingham, com si res. El noruec, enreixat per Rüdiger, una ventosa, no va deixar ni un míser gargot. L’anglès, només crispacions.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Els dos primers i gairebé simultanis gols del Madrid van arribar a batzegades. Camavinga va fer carambola amb Rúben Dias i la gran peripècia de Rodrygo va rebotar en Akanji. El partit era de Carlo Ancelotti, clínic amb el canvi d’agulles dels seus esmunyedissos davanters brasilers. Amb Rodrygo com a extrem pel sector de Vinicius i el júnior sense amarres pel centre, el Reial Madrid intimidava, però li va faltar atac per a la punta. En el segon acte van arribar tres golassos. En definitiva, no van lluir les grans estrelles, els primers gols no van ser per emmarcar, hi va haver més espifiades de les previstes... Amb tot, un partit formidable, recreatiu, intrigant, d’alternatives i amb una fabulosa roba ambiental. Malgrat les tatxes dels refinaments acadèmics futbolers, el partit va tenir ganxo de principi a final. No van fer falta Haaland i Bellingham (tan decebedors en aquest primer envit de quarts com Mbappé). El públic, a part del convenient o no resultat, va quedar encantat amb el misteriós Madrid-City. D’això es tracta, ni més ni menys.

Ara queda un altre repte madridista de categoria: assaltar l’Etihad, on la por escènica no té, ni de lluny, el desvetllament de Chamartín. Però l’última derrota del City a casa data de novembre del 2022 (1-2 contra el Brentford).