Vuit 'roques' icòniques per practicar escalada esportiva a Espanya entre la primavera i l'estiu

No és casualitat que el primer or olímpic de la història -masculí- hagi estat un espanyol, Alberto Ginés, a Tòquio 2020+1. Alberto, extremeny, va néixer i viu en un país on el clima i l'orografia fan més que atractiva la pràctica de l'escalada esportiva. Ara, amb el boom dels rocòdroms urbans, la legió d'escaladors que aglutina el nostre país és cada vegada més gran i provoca que les millors zones d'escalada s'omplin, sobretot quan els raigs de sol anuncien la primavera i fins a pràcticament finals d'any. I no només per escaladors i escaladores nacionals, sinó també per practicants de múltiples països.

L'adrenalina s'expressa més bé envoltats de natura i bells paisatges com els que ofereix tot el nostre entorn. Pràcticament, a cada província d'Espanya hi ha un racó o diversos per a l'escalada. En aquest cas hem realitzat una selecció de vuit destinacions d'escalada privilegiades per a aquesta època de primavera i estiu on donar curs a aquesta imaginació que acumulem durant l'hivern en rocòdroms urbans:

Albarrasí (Terol)

El nostre punt de partida és un dels pobles més bonics d’Espanya, Albarrasí. El seu patrimoni cultural -i mudèjar, en particular- ens deixa molt per admirar quan no estiguem escalant algun dels seus blocs.

Pel que fa a l'escalada, la serra d'Albarrasí és un dels racons més espectaculars del món per practicar ‘boulder’, i el número u d'Espanya. Compta amb més de 2.000 blocs oberts on donar llibertat als nostres braços, cames i cap per intentar resoldre cada problema. És una zona única i protegida, amb gran qualitat de la roca i blocs per a tots els nivells.

Rodellar (Osca)

Rodellar és una localitat d’Osca enclavada a la serra de Guara, envoltat del canó de Mascún. Una paret que convida a ser admirada, com també les properes pintures rupestres del Parc Cultural del riu Vero o el pont medieval de les Cabres. Aquests són alguns dels regals que ens ofereix aquesta zona fabulosa, on també es pot gaudir d'activitats com el barranquisme, senderisme o vies ferrades.

Pel que fa a escalada, Rodellar té vies de gran dificultat, cosa que la converteix en atractiva no només per als escaladors d'Espanya, sinó de manera internacional. Als seus racons, també hi trobem gorgs per refrescar-nos a l'estiu.

Siurana i Margalef (Tarragona)

Amb Siurana i Margalef al capdavant, Tarragona és mundialment coneguda per albergar algunes de les vies d'escalada esportiva més complexes de tot el món i perquè grans escaladors internacionals hi han obert noves vies, amb els respectius vídeos en xarxes socials i la difusió que comporta.

Siurana i Margalef són llocs d'escalada tècnica, encara que a Siurana hi ha rutes de tots els nivells, incloent-hi iniciació. Un altre tema és Margalef, amb unes 400 rutes tècniques i de cert nivell.

En època estival, el racó icònic de Siurana és relaxant també pels passeigs que convida a fer al seu entorn, amb una església romànica que ofereix unes espectaculars vistes al pantà, la serra de Montsant i les muntanyes de Prades.

Xulilla (València)

És un dels llocs d’escalada més concorreguts i famosos d’Espanya. La facilitat d'estar a poc més de mitja hora d'un gegant com València, unit a la varietat de nivells a les vies i el seu espectacular entorn fan de Xulilla un lloc més que atractiu. Gairebé un ‘must’ per a qualsevol escalador a Espanya.

El clima suau durant tot l'any és una altra de les claus que l’eleven a la categoria d'emblema nacional de l'escalada. El seu paisatge està esquitxat pels bells pobles de Talayuela i el Castellar, per les pintures rupestres del Barranc de Falfiguera o del castell de Xulilla, d'època medieval.

Los Galayos (Àvila)

Les agulles afilades de Los Galayos són dels passos més famosos d'Espanya. Són a prop de Guisando i en plenes gorges de la serra de Gredos. Un lloc idíl·lic amb roques, fissures i agulles de granit de gran qualitat.

És un espai clàssic i amb unes 400 rutes que combinen diferents nivells de dificultat, i hi ha vies de fins a 300 metres de recorregut. Sens dubte, el premi més gran és acabar en un d'aquests cims en forma de punta -n'hi ha gairebé 40- encara que potser el més espectacular és el del Torreón de Los Galayos… o la Peña del Águila i l'Aguja Negra.

Riglos (Osca)

Riglos és un poble enclavat al Pirineu aragonès, a poc més d'una hora de Saragossa i que compta amb els famosos Mallos de Riglos, del prepirineu, una joia per als escaladors. Envoltat per muntanyes i un poderós paisatge natural, aquests Mallos de Riglos són una particular formació geològica erosionada per l'aigua i el vent des de fa 65 milions d'anys. Compostos d'un vistós gres vermellós i conglomerat que emergeixen de manera abrupta i genera un paisatge únic.

Visitar-lo ja suposa una vista bonica, i pujar-hi, com al Mallo Firé o Mallo Pison, és un luxe que atrau escaladors de tot el món.

En aquests Mallos de Riglos hi ha vies de fins a 300 metres, encara que les rutes són tan variades que s'hi poden creuar un principiant i un escalador expert. Aquesta zona garanteix diversió i emoció envoltats de naturalesa única.

Valdegovia (Àlaba)

Si alguna cosa és famosa d'aquesta encantadora vall alabesa és el sector de la Chorrera. No obstant això, aquest és només un dels tretze sectors que hi ha a Valdegovia, un lloc naturalment esplèndid.

Aquest punt vermell per a l'escalador està compost per 190 vies de roca calcària tova que majoritàriament són de nivell alt ja que el grau de dificultat més comú és el 7 i 8, encara que també hi ha vies de sisè grau. Amb tantes opcions de punta a punta del país, potser no és el millor destí per als més principiants.

Valeria (Conca)

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Un altre gran paradís per a l'escalador, ja sigui principiant o expert, amb vies del 4 fins al 8. I també per gaudir sense arnès, casc ni peus de gat ja que la bellesa paisatgística de la propera Hoz del Río Gritos converteix aquest lloc en un espai màgic.

I encara que aquest article estigui enfocat a punts d'escalada per a l'estiu i la primavera, a Valeria hi ha certs sectors tancats del gener a l’agost per la nidificació. Tot i així, amb centenars de vies esportives equipades i diferents blocs de ‘boulder’, hi ha espai de sobres per recrear-se en aquesta època de l’any… i en qualsevol altra gràcies a la varietat d’orientacions i sectors.