Els suplents també guanyen

Tots es van reservar i tots van resoldre els seus compromisos en tasques d’eficàcia, exemptes de brillantor. El que se’ls demandava. Amb un onze ple de suplents, bastant va fer el Barça per embutxacar-se els tres punts. Amb l’1-0 que el caracteritza, gràcies a l’única espurna de genialitat de tota la nit. El va firmar Joao Félix.

Acusat d’indolent, va connectar una vistosa xilena en un córner que va permetre al Barça frenar el Cadis. L’equip va infondre respecte i també el davanter portuguès, a qui van voler intimidar amb diversos xocs. Va conservar la fermesa i la concentració. Els gaditans no el van trobar, i sí els seus companys perquè fos una vàlvula d’escapament des de darrere.

La magnífica xilena de Joao Félix va venir acompanyada de la grotesca simulació d’Iza Carcelén pretenent fer creure que el davanter l’havia colpejat en l’acrobàcia. El peu li va passar a un pam del cap. L’àrbitre, afortunadament, no va picar ni es va precipitar xiulant una falta inexistent.

De la mateixa manera que el Barça no va acusar l’absència dels habituals, tampoc va acusar la del seu entrenador, sancionat a la grada. Òscar, el seu germà, va ampliar la seva aura d’invencible: set compromisos com a cap, set triomfs. Xavi va dibuixar l’alineació i va pujar a una cabina de la tribuna.

Tot a la Champions

En una aposta de tot a la Champions, Xavi va fer un equip nou respecte al de París i al que elegirà per a dimarts. Només es van mantenir Sergi Roberto i Cubarsí per motius justificats: el veterà està sancionat per a la tornada amb el PSG i el jove pot aguantar-ho tot als 17 anys, més enllà de ser el defensa més fiable de l’equip. Marcos Alonso va resistir al tornar de cop a la titularitat des de la seva desaparició el 7 de novembre pels seus problemes lumbars, dels quals va haver de ser operat.

Cubarsí va exercir el paper de central agressiu (!), perquè al seu costat es va desentrampar Christensen. Vitor Roque hauria donat diners ahir per haver jugat al Cadis i enfrontar-se davant rivals tan correctes. Cada pilota que anava a rebre tenia Chust o Ousou bufant-li el clatell, agafant-lo, empenyent-lo, intimidant-lo. Si els defenses peguen a Lewandowksi, com no han de pegar a Vitor Roque, un meritori que no s’ha guanyat el respecte aliè ni amb gols (2) ni pels anys (19). En el Barça només es van fer respectar Fermín i Joao Félix, que va jugar sense acovardir-se.

Era la segona titularitat del brasiler –va substituir Lewandowski abans de la visita a Nàpols– i va exhibir la seva falta de ritme i de coordinació amb els seus companys. Per molts vídeos que li ensenyin, l’hàbit s’aconsegueix amb la pràctica, i poc s’ha mantingut Vitor Roque per ser un referent. Acompanyat per Ferran i Joao Félix, la davantera del Barça era formidable, tot i que sigui la suplent per darrere de Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha. El Barça mai ha perdut sense el polonès.

Ni tous ni permissius

Notícies relacionades

"El ‘wrestling’ no és un joc"

Lamine Yamal, el referent de la generació 304

L’àrbitre va avisar aviat el delegat perquè espavilés els aplegapilotes després que un d’ells no donés la pilota a Ter Stegen –amonestat després per perdre temps– en l’inici de l’enfrontament. No obstant, el Cadis no es va mostrar en absolut especulatiu ni passiu. Ni tou ni permissiu. No va aconseguir el seu propòsit d’acovardir els jugadors blaugranes, alguns fent mèrits per jugar dimarts.

Animat per les dues recents victòries que alimenten la salvació i proactiu al veure la composició blaugrana, va voler ser amo del seu destí i va començar el partit pressionant. El va acabar igual, lluitant per l’angoixant necessitat de fugir del descens, i enmig va flaquejar, incapaç de mantenir el ritme, i la consternació lògica del gol de Joao Félix. El mal menor va ser que es va mantenir a tres punts de la salvació que marca el Celta, derrotat divendres pel Betis.