A regatejar als jutjats

Entona per ser callat i disciplinat, en la segona línia del comandament del líder o capità, però amb gosadies i arrestos, disposat als reptes i a encarar-se amb un davanter perillós o amb un seguidor insolent, situat al fons de la porteria. La seva retirada com a futbolista no va marcar el final de la seva carrera en l’àmbit de l’esport. Va decidir endinsar-se en la, per a alguns, excitant gestió administrativa, i així va començar el seu ascens des de la Federació de Futbol d’Extremadura, que va arribar a presidir.

Rocha té aspecte de galant madur, una mena d’atractiu tardoral sense la sofisticació ni la bellesa o elegància d’un Brad Pitt però sí amb el posat una mica beneit d’un Steve Martín a la pel·lícula Es complicado. És clar que Steve Martin també pot ser algú com el protagonista de l’exitosa Solo asesinatos en el edificio, que vostès no s’haurien de perdre. Amb Es complicado és fàcil que hi topin en una tele autonòmica a qualsevol sobretaula del cap de setmana, amb el simpàtic i pocavergonya personatge d’Alec Baldwin intentant acoblar-se fins a l’infinit a la immensa Meryl Streep, la seva exdona. Que dubta entre el Martin i el Baldwin.

Connexió amb Rubiales

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La connexió entre Pedro Rocha i Luis Rubiales és indefugible i innegable. Junts, com a Quixot i Sancho o els dos mosqueters o el gras i el prim van prendre decisions de gran importància, incloent-hi l’aprovació de contractes que ara estan sota sospita i investigació. La Guàrdia Civil indaga en aquests acords. I presumeix que hi havia trenada una xarxa per cobrar comissions. Indaga tant que el van enviar al jutjat. Allà, Rocha va pronunciar tantes vegades la conjunció "no ho sé" (aquesta que un polític mai emet) que en va sortir com a investigat. El que abans s’anomenava imputat. Havent-hi entrat com a testimoni. És pel seu bé, li va dir la jutge: perquè pugui defensar-se millor i amb més garanties. Rocha es va fer el boig, el despistat, el desmemoriat o el sincer durant tot l’interrogatori. I que no en sabia res de res del que feia Rubiales i que Rubiales el va elegir per la seva bona presència; que ell no en sabia d’economia i que a ell què li expliquen d’aquests abundants beneficis que va generar el fet de portar competicions a l’Aràbia Saudita.

A la pregunta de si coneixia l’exjugador del FC Barcelona Gerard Piqué, va respondre amb gran desimboltura que de veure’l jugar. Ara, la seva candidatura a presidir el futbol espanyol es troba en entredit. Es va proclamar i es va anul·lar. La cosa és preguntar-se ara, com feia l’altre dia el company Sergio R. Viñas a El Periódico de España, pertanyent al mateix grup editorial que EL PERIÓDICO, si Rocha està legitimat moralment per presidir una federació en la qual es van viure unes irregularitats tan grans i de la qual ell era responsable econòmic i pràcticament número dos de facto. Una cosa seriosa, no una patxanga de futbol sala. No. Allà es decidien partidassos. En gran. O s’intentaven fer bons gols: com el del mateix Rocha intentant, desembre passat, a l’assemblea general ordinària de l’RFEF, heretar el sou de Rubiales, més de 600.000 euros a l’any. En contra del criteri dels seus serveis jurídics. I presumptament sabent que heretava el càrrec de manera interina i transitòria, les seves funcions, no els seus emoluments. Uns regatejos interessants, els d’aquest Rocha.