Lluís Cortés: «Les futbolistes a l’Aràbia són dones molt empoderades»

¿L’Aràbia era el que s’esperava?

Estic disfrutant de l’experiència. Estic aprenent molt d’una nova cultura i una nova manera de fer. És diferent del que esperava quan vaig firmar. Hi ha moltes coses de les quals aquí no tenim informació o estem mal informats i quan arribes allà veus coses diferents.

S’ha criticat molt la seva decisió. ¿Ho ha entès?

Sí. Som en un món on criticar és molt fàcil i gratis. I amb xarxes socials encara més.

Abans, però, va dir que no al Marroc perquè no volia coincidir amb Jorge Vilda.

Jo rebo una trucada del Marroc, venen a Barcelona i després viatjo jo al Marroc, per acabar de tancar-ho tot. I, quan el procés estava molt avançat, apunten que volen incorporar Jorge Vilda com a director esportiu. Els comento que jo no soc qui per decidir a qui han de fitxar, però que no volia anar al mateix equip de treball que una persona que ara mateix està imputada per una acció en contra d’una jugadora que és amiga meva. Em semblava que no era el moment d’acceptar un projecte de la mà de Jorge. Al final van decidir fitxar-lo i a mi no, i a ell el van fitxar com a director esportiu i com a entrenador.

¿Va triar l’Aràbia per diners?

Al final tots treballem per diners, i evidentment és un país que té un poder adquisitiu molt alt i organismes públics i federacions amb pressupostos també molt alts. I les ofertes són molt bones. ¿Que allà tothom és multimilionari? Tampoc. Hi ha gent de tots els nivells.

¿Sent que s’ha sigut injust?

M’he trobat amb molts comentaris basats en prejudicis de molta gent que no ha viatjat mai a l’Aràbia Saudita. No em sorprèn perquè jo també els tenia abans d’anar-hi. Aquí partim d’informació que ens arriba i que no hem contrastat, perquè no hem estat allà. El mateix que he vist a les xarxes socials ho he viscut a casa meva, amb els meus germans i els meus amics. Hi ha prejudicis i idees mal formades des d’Occident, però una vegada vas allà, veus que és un país molt diferent.

¿Com el descriuria, doncs?

És un país molt passional amb el futbol. A la gent els encanta. És veritat que el futbol masculí té molt seguiment i el femení està començant. Fa poc que les dones juguen a futbol, fa només dos anys que la Lliga és professional i, per tant, ara estan començant a aficionar-se al futbol femení.

Les llibertats individuals, sobretot de les dones, estan molt restringides.

En el cas del futbol, he vist dones molt empoderades. Són dones que han hagut de lluitar molt per ser on són. No podien fer esport i avui poden i volen jugar a futbol perquè els agrada, però també per mostrar a les pròximes generacions que poden jugar a futbol. Aquí potser no s’ha d’anar a les pioneres ni tan enrere, sinó que fa 15 anys també hi havia noies a qui els costava molt rebre l’aprovació de la seva família per jugar a futbol.

Esport femení i l’Aràbia Saudita són dos conceptes que, a priori, no quadren gaire.

M’he quedat molt sorprès amb la Lliga: és professional i el salari mínim és molt més alt del que tenim a Espanya i amb camps de gespa natural. La Lliga té vuit equips aquest any, el que ve en tindrà 10.

¿Però aquests avenços en el futbol els veu en la seva vida quotidiana?

Sí, poden obrir-se comptes al banc, anar soles pel carrer, a centres comercials, al cine i als camps de futbol, cosa que fa cinc anys no podien fer. També poden anar als restaurants, que abans tenien una zona diferent per a dones i famílies i una altra per a homes, i ara n’hi ha molts que no creen espais separats.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Diverses jugadores de la selecció porten hijab. És una imatge que aquí crida l’atenció.

Et sorprèn. No estàs acostumat a veure futbolistes que juguin tapades. A la Lliga F ara mateix em sembla que no n’hi ha cap. A la selecció tenim quatre o cinc jugadores que juguen amb hijab i, quan els preguntes, estan contentes de portar-lo. És un tret identitari de la seva cultura, estan orgulloses que la gent les vegi jugar així perquè representen el seu país i també volen representar la seva cultura. I algunes també ho fan per acontentar la família. Al final, el seu pare o el seu avi són de mentalitat més conservadora i així els satisfan.