Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

A la cita no hi volia faltar ningú. No és habitual veure la Caixa Màgica plena a rebentar en un partit de primera ronda, però ahir l’ocasió ho mereixia. Perquè qualsevol dia pot ser l’últim. Perquè després de les seves paraules en la prèvia, afirmant obertament, ara sí que sí, que seria el seu últim pas pel Mutua Madrid Open, en l’aire flota la sensació que el que menys importa per a Rafa Nadal ara és el tennis, parlant de l’aspecte purament esportiu. I que el mite, al cap i a la fi, és humà i té data de caducitat, i vol disfrutar del que li queda.

Però no, no era aquest dijous. Perquè el balear, a mig gas i limitat d’inici en els seus moviments, no va donar ni mitja opció al joveníssim Darwin Blanch, juntament amb qui va batre el rècord de més diferència d’edat en un partit de Masters 1000. Desplegant tot l’ofici que li falta al vailet americà, un pipioli de 16 anys i que disputava el seu segon partit com a professional, el va despatxar en poc més d’una hora (6-1 i 6-0) i es va regalar una nova oportunitat a casa, en aquest cas contra l’australià De Miñaur, el seu botxí fa una setmana a Barcelona.

No es va haver d’exigir gaire Nadal, que per moments va fer la sensació fins i tot de disfrutar, traient a passejar la seva dreta davant un Blanch visiblement nerviós i superat per la situació. El més normal quan et veus cara a cara amb un guanyador de 22 Grand Slams. Tas sols va poder robar-li un joc recorrent al servei, la seva principal arma. La seva alçada, una tija de 190 centímetres, el va ajudar amb el servei en aquest joc, un oasi enmig d’una pallissa sense pal·liatius de la qual segur que traurà diverses lliçons de cara al futur.

En el pla tennístic, per a Nadal va ser un tràmit. Sobri al servei, sense forçar la màquina i animant-se per moments. Tancant el puny quan tocava, el balear va resoldre una primera ronda que mai havia hagut de jugar a Madrid. Coses del rànquing i d’estar més d’un any gairebé parat, tot i que en aquest cas fins i tot li pot anar bé per continuar agafant ritme.

Compte enrere

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

Va anar, de fet, creixent a mesura que avançava el matx. Deixant-se anar amb el transcurs dels jocs, va intentar coses que, no fa gaire, eren rutina en el seu repertori i ara, als 37 anys i tantes cicatrius al cos, no surten amb la facilitat que acostumaven. Però segueixen allà, i de tant en tant, afloren, com aquelles dretes invertides tan marca de la casa que els problemes a l’abdominal han retallat.

Diferent va ser en el pla "emocional", el motiu pel qual Nadal juga el torneig, i això que Madrid no acostuma a ser el torneig més carinyós. Però la presència del seu equip i la seva família al complet a la banqueta (fins i tot els dos fills de Carlos Moyá, el seu entrenador, hi eren presents) convida a pensar que Nadal no va de farol i que, a poc a poc, per més que s’hagi donat oportunitats, el compte enrere ha començat. Dissabte, nou capítol.