Cordin-se els cinturons, Marc Márquez ha tornat

Que ho sàpiguen, va ser apoteòsica, com correspon a un circuit com Jerez; com correspon als 144.678 fans apassionats que es van tornar bojos; com correspon a un GP d’Espanya, el millor; com correspon a un bicampió com Pecco Bagnaia i, sobretot, com correspon al millor the best, vuit vegades campió, Marc Márquez Alentà, que va dedicar la seva carrerassa a l’avi Ramón, el patriarca dels Márquez, el iaio que li demanava que no corregués, que es retirés i, fins i tot, que temia que "no pogués dominar aquesta burra, Marc".

Caiguda de ‘Martinaitor’

Jorge Martín, subcampió i líder (encara) del Mundial, va sortir disparat cap a la victòria. El van perseguir, més serens, preparats i experts Pecco Bagnaia, el bicampió; Marco Bezzecchi, l’alumne de Valentino Rossi, i MM93. Tots amb Ducati ¡vaja! Va caure Martinator quan els altres començaven a assetjar-lo. I va esclatar la bogeria. Marc va superar Bezz i se’n va anar cap a Bagnaia. Hi va arribar, ho va intentar dues vegades. En l’última, Pecco li va deixar marcada la roda de davant a l’espatlla dreta (la fracturada, la danyada, l’operada quatre vegades) i el vuit vegades campió va decidir avortar l’arriscada maniobra, recordant que ja porta tres zeros. Va guanyar Bagnaia i va triomfar Márquez.

I, a partir d’allà, deixin-me que els expliqui algunes cosetes perquè interpretin el que va passar a Jerez. El bicampió ja sap que Márquez ha tornat. El cap de files de Ducati ja sap que se les haurà de veure amb el millor. L’aposta, el repte, el risc, la decisió que va prendre Márquez de deixar Honda i abraçar Ducati, tot i que fos la Desmosedici del 2023, s’ha confirmat com a explosiva.

Marc ha tornat. La seva adaptació a la moto és total i el món sencer, començant per Bagnaia, el triomf del qual ahir és la confirmació que comença una nova era, sap que, a partir d’ara, només ha de tenir ulls per a ells. El d’ahir, a Jerez, és l’inici del gran repte. La mare de totes les batalles encara ha d’arribar. Faran bé a no perdre-se-la. L’hi diu un vell.

Márquez va començar amb por. Tens. Rígid. "Vaig caure a Austin. Vaig caure dissabte. Vaig veure caure diversos pilots de Moto2. No volia caure una altra vegada. I les meves primeres cinc voltes han sigut dolentes". Però quan va recuperar l’alè i es va buidar el dipòsit de la seva Ducati, va començar la remuntada. I va passar Bezz i es va enganxar a la cua de Bagnaia.

558 dies sense podi

"I, quan Marc arriba a la teva altura, quan entres al seu espiell, prepara’t perquè va contra tu. O ets igual o més valent que ell, o arrisques tant o més que ell, o acabes sent devorat. Per això ens hem tocat. Per això la meva roda ha quedat marcada a la seva granota". Aquest és, repeteixo, el nou Bagnaia.

La sensació que el millor Márquez està a punt d’acabar amb una desgraciada ratxa que dura 1.409 dies (va caure a Jerez i es va trencar l’húmer dret el 19 de juliol del 2020) va quedar palpable a Jerez. En el seu GP número 251, després de la seva pole 93, després de 558 dies sense calaix, ha tornat a pujar al podi. I això fa pinta de ser un no parar. La seva última victòria va ser el 24 d’octubre del 2021, a Misano Adriatico, però, com diria Pep Guardiola, cordin-se els cinturons, que ens divertirem.

"Soc humà i, a l’inici de la carrera, m’ha pesat tot. Són molts anys de patiment. Quan un esportista es lesiona de gravetat, no pateix només danys físics, no, de vegades el pitjor és el mal mental que pateixes, aquest dubte que t’entra a la ment. No vull dir que tinc clavada aquesta lesió, aquest viacrucis, no, però tot requereix el seu període de curació i recuperació", va explicar Márquez, després d’haver disfrutat "com mai" d’una volta d’honor que se li va fer "curta". "¡Fins i tot hem trencat una tanca amb els meus fans! ¡Jerez és únic!", va exclamar.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Márquez se’n va adonar i va contagiar la seva gent que la seva tornada és una realitat. Tots saben, fins i tot Bagnaia, que ha tornat. Ha tornat de l’infern. Prova superada. És viu. El seu somriure demostra que comença a disfrutar sobre la moto. La seva va ser una aposta arriscada, però no hi havia més remei. "Havia de posar-me a prova amb la millor moto. Saber si tornava a servir per a això, si tornaria a ser competitiu".

Marc confessa que, de vegades, els esportistes s’han d’enfrontar sense temor a la seva difícil situació. "Cal sortir al descobert a lluitar i imposar-te al que vingui. I si cal ballar, es balla". I en això està. Encara no ha guanyat, però està en això. I tothom ho sap.