El valor extraordinari d’un equip llegendari

Valor. La importància que donem a les coses. Els pot venir atorgada o de sèrie. Depèn de l’època, l’objectiu i la història. I el que està fent aquest Barça té un valor incalculable, que traspassa fronteres teòriques i que va de la mà d’una transcendència més enllà del futbol. Es dedica a fer quotidià allò extraordinari. No obstant, el vestidor i l’staff defensen, sobretot després de classificar-se per a la final de la Champions, la dificultat de les gestes que des de fora poden veure’s com simples obligacions.

El llistó del que es demana al Barça de Jonatan Giráldez està molt per sobre del de la resta. El mínim que se’ls exigeix és la victòria. I això no sempre és fàcil. No només han d’arribar a les finals i competir per tots els títols, sinó que, a més de guanyar-les, han de fer-ho amb solvència i per la via ràpida, preferiblement. Seria naïf pensar que sempre es pot aconseguir aquesta utopia. No obstant, aquest equip ha demostrat en els últims anys que, el que molta gent ni tan sols gosa somiar, ho pot aconseguir amb una plantilla de futbolistes que estan marcant una època.

"Una recompensa"

"No és fàcil. És espectacular el que ha fet aquest equip", sentenciava Patri Guijarro encara sobre la gespa de l’Stamford Bridge. "Mentalment, totes, des que vam sortir de Montjuïc, estàvem convençudes que remuntaríem", analitzava la pivot, que ha viscut des de dins el creixement estratosfèric de l’estructura i l’equip. "No volem que això sigui el pa de cada dia. S’ha de valorar el treball que fem dia a dia. Si no arribem a una final no és un fracàs, però ara tornem a estar en la final. És una recompensa", deia Cata Coll per posar una mica de perspectiva.

Potser això és el que falta. Perspectiva. Mirar-s’ho tot amb una mica de distància. Falten uns anys perquè tots aquells que estem vivint els seus triomfs ens adonem de com de gran és l’equip. Ara, la dimensió és relativa. El costum fa que sembli fàcil això que fins ara no havia aconseguit ningú.

"Guanyar una altra final és molt difícil", reclamava Jonatan Giráldez, encara eufòric per la celebració. "M’alegro especialment per la gent que sempre ha cregut en aquest equip. Quan hi ha moments bons és molt fàcil que la gent pugi a l’onada. L’equip es va mantenir unit i molta gent va continuar recolzant-nos, ens van ajudar a millorar de manera constructiva", agraïa. Si hi ha un partit que englobi tot el futbol femení serà el final de San Mamés el 25 de maig. El Barça es tornarà a veure les cares amb la seva bèstia negra, el seu botxí particular. L’Olympique de Lió va aconseguir el bitllet per a la gran final al derrotar amb mà dura el PSG, el seu rival domèstic, en una eliminatòria en què ha guanyat els dos partits: l’anada a casa per 3-2 i ahir a París per 1-2.

Oportunitat de revenja

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

L’equip dirigit per Sonia Bompastor es va avançar en el marcador als dos minuts de joc amb un gol de Selma Bacha. Comodíssim, l’Olympique es va fer fort i, malgrat encaixar el gol en contra de Tabitha Chawinga abans del descans, Melchie Dumornay va marcar amb eficiència el gol de la victòria que segellava el bitllet francès a la final de Bilbao.

En el que s’espera que sigui el desplaçament més important en la història del Barça com a entitat, l’oponent no podia ser cap altre que el màxim rival. Els dos es tenen ganes: unes volen demostrar que mai se n’han anat, mentre que les altres reclamen el seu tron. El Barça vol la revenja.