Alcaraz baixa al fang per sobreviure al gegant Struff

Després de dues tardes plàcides, perfectes per rodar-se després d’un mes de baixa pels problemes a l’avantbraç dret, Jean Lennard Struff, 21 del món i a qui va batre a la final de l’any passat, emergia com el primer rival de pes per a Carlos Alcaraz en el seu intent per conquerir per tercera vegada consecutiva el Masters de Madrid. La revenja arribava a vuitens de final, i el resultat, tant al marcador com en les sensacions, va ser semblant (6-3, 6-7 i 6-7).

Sense floritures, amb alts i baixos i sense arribar a sentir-se còmode del tot, el murcià va fer valer el seu estatus de favorit davant el gegant alemany, que venia de conquerir el seu primer títol ATP la setmana passada a Múnic sense cedir ni un set i va tornar a portar-lo al límit per segon any seguit.

A la resta, Struff no va regalar pràcticament cap joc fàcil durant tot el xoc, fent patir Alcaraz en gairebé tots els seus torns al servei. A excepció de tres, en tots va treure almenys un parell de punts l’alemany, i va ser, com l’any passat, molt agressiu a la resta. Fins en set ocasions va arribar al deuce i va disposar de vuit boles més de trencament, però només va rematar en dues, cosa que li va acabar pesant.

Perquè al vigent campió no se li pot donar aire. Va despatxar Alcaraz el primer set amb ofici, aprofitant pràcticament l’única oportunitat que li va permetre el bombardeig a la sacada del seu rival (set aces i 213 km/h de mitjana amb el primer servei) i esgotant en els seus torns.

Recolzant-se en un revés que està volant a l’altura de Madrid (670 metres), aquesta vegada, davant un rival de més entitat, va acusar per moments la reticència que sentia encara a deixar anar del tot la seva dreta, cosa que va reconèixer en la prèvia del xoc. Ho va notar en el tie-break del segon, al qual es va arribar al travar-se entre les potents sacades de Struff, i en què amb prou feines el va fer patir, deixant-ho tot per al tercer parcial.

‘Tie-break’ definitiu

Notícies relacionades

Jorge Martín, contra tots i contra tot

El trist Nadal de Frenkie de Jong

No va ser fins aquell moment quan Alcaraz va aconseguir pujar el seu nivell a la sacada, cosa que li va permetre sobreviure a l’envit de l’alemany. Va trencar a la primera i, sense estar del tot fi (29 cops guanyadors per 17 errors no forçats) va arribar a sacar per guanyar. Però Struff no havia dit encara la seva última paraula. Amb 40-0 i tres boles de partit a la sacada, quan ja semblava tot fet, l’alemany va ressorgir, omplint de dubtes el cap d’Alcaraz camí del drama del tie-break definitiu. Una mort sobtada de les de veritat: guanyar o anar-se’n a casa.

Amb tot en contra, Alcaraz va treure la màgia, administrada amb comptagotes, i va liquidar amb un globus espectacular per arribar als quarts. L’espera el rus Rublev, número vuit del món.