El dia que Echevarría va emergir com a president del Barça

Hi ha un vídeo, no és recent, realitzat pel mateix Joan Laporta, en el qual se’l veu fent fúting, amb una samarreta del Barça ajustadíssima, a la terrassa del seu àtic i, de sobte, atura la carrera i, amb el braç de dret estès, assenyala el Camp Nou com si fos Cristòfor Colom. És el ja famós àtic de Diagonal sis-cents i escaig (sé l’escaig, però no penso escriure’l), que forma part d’un grup d’edificis i portals de luxe, units al soterrani per un gran garatge.

Els veïns de totes aquestes escales, tots rics, que, de vegades, ensopeguen amb Laporta i el seu immens Mercedes 500, amb multitud de rascades en els laterals, fruit de la malaptesa amb què el president blaugrana maneja el volant, es van enfadar bastant la nit del 24 d’abril passat, quan aquesta casa es va convertir en l’escenari d’una reunió, d’un conclave, més propi de les oficines del Barça que d’un àtic privat.

El portal de Laporta és l’únic de l’ampli complex de luxe que té instal·lades càmeres de seguretat. En sé la raó, però com que és familiar no penso explicar-la. El porter, que és de l’Athletic, aquella nit no hi era, però alguns veïns van protestar l’endemà. Aquests inquilins són els mateixos que no entenen com un advocat a qui no se li coneixen ni grans casos ni grans triomfs, va poder haver-se comprat un àtic així.

Reunió improvisada

La veritat és que la terrassa del fúting correspon, suposo, a un immens àtic, altrament costa creure que, aquella nit, hi cabés tanta gent, que es van atipar de sushi. Allà es van citar, amb el president, Rafa Yuste, el seu amic de tota la vida; Alejandro Echevarría, sense cap càrrec però sempre decisiu; Joan Soler, el curiós expresident del Vilafranca, membre de l’excèntrica precandidatura de Jordi Farré, el dels tatuatges i les pizzes ara, ningú sap per què, membre de la comissió esportiva; Enric Masip, assessor de Laporta, i Bojan Krkic.

Les raons per les quals es produïa aquesta reunió, totalment improvisada (després explicarem per què), van arrencar el 17 de gener passat, en la prèvia de Copa contra l’Unionistas, quan Xavi Hernández va afirmar amb contundència (¡vaja si no se’n deu haver penedit vegades, d’aquesta sentència!) que deixaria el Barça si acabava la temporada sense conquerir cap títol.

Deu dies després, el 27 de gener, encara la va dir més grossa: "Deixaré el càrrec a finals de juny". Va ser una dimissió en diferit, acceptada per Laporta "perquè Xavi és una llegenda". Un autogol. Un tret al peu. La raó d’aquell gest de Xavi va ser que, després del 3-5 contra el Vila-real, es va assabentar que s’estava produint una reunió, a l’avantllotja de Montjuïc, i va pensar que el seu lloc corria perill.

Història esperpèntica

Encara a Montjuïc i abans d’enfrontar-se (i mai millor dit) als periodistes després d’aquell ridícul futbolístic, Xavi es va veure amb el seu amic de l’ànima i protector, Alejandro Echevarría, el mateix que el va portar des de Qatar, per anunciar-li que al juny ho deixava. El cunyadíssim va córrer a comentar-ho a Laporta, però ja no hi van arribar a temps. Xavi ja havia deixat anar la bomba.

La història, sí, es va fer interminable i, sobretot, falsa, esperpèntica. Fins que es van perdre tots els títols i molts, inclosos un grapat de directius, van pensar que Xavi compliria, sense necessitat d’empènyer-lo, la paraula donada aquell 17 de gener. És a dir, que se n’aniria sense fer soroll i, per descomptat, sense cobrar l’any de contracte que li quedava.

Però Xavi era, és, imprescindible per als temps que corren. Xavi no molesta com, potser, ho farien tècnics com Xabi Alonso, Unai Emery, Bob Martínez, Hansi Flick, el protegit de l’israelià Pini Zahavi, íntim amic i aconseguidor de Laporta, o, sense anar més lluny, el mateix Jonatan Giráldez, del qual un directiu em va comentar fa tres setmanes: "És molt intel·ligent, ha sabut prendre el pols al país i al club, ha sabut aïllar les seves jugadores i, a diferència de Xavi, Giráldez gestiona molt bé les situacions delicades, convertint-les en oportunitats, mentre que Xavi les transforma en inseguretats".

El cas és que els mateixos que havien empès Xavi a presentar la seva dimissió diferida, és a dir, el seu entorn més pròxim (el míster de Terrassa manté un munt de famílies), van ser els mateixos que el van empènyer a vendre l’eslògan que "rectificar és de savis", tot i que la seva credibilitat se n’anés per l’embornal.

Expliquen que malgrat el mig acord verbal que hi havia amb Flick i la necessitat de guardar-se la carta de Rafa Márquez per a Nadal, l’ambient que regnava en el camarot de Laporta era que tampoc passava res perquè Xavi complís l’any que té de contracte. El dimarts 23 d’abril, a la ciutat esportiva Joan Gamper, Deco, que ni tenia, ni volia, ni havia preparat cap recanvi per a Xavi (allò de Flick era idea de Zahavi, amic de Laporta), es va reunir, per espai d’un munt d’hores, amb el tècnic i el va veure tan entregat, tan necessitat de seguir, que va acceptar donar voltes a aquesta solució.

L’endemà, 24 d’abril, abans de dinar, Laporta va reunir la seva junta, durant set hores, i va sondejar els seus directius. Cert, en cap moment es va arribar a votar però, a excepció de Rafa Yuste, tots, uns amb més retòrica que d’altres, uns amb més contundència que d’altres, van expressar, tal com van informar Xavi Torres a TV3 i Jordi Basté, a Rac1, la necessitat que Xavi abandonés la banqueta i el club busqués un relleu.

A la tarda, Deco i Xavi van tornar a veure’s una hora a la ciutat esportiva. I, més o menys, van tancar el tracte: compliria el seu contracte, fent-se enrere, no només del que va afirmar en la prèvia de l’Unionistas sinó, fins i tot, desmentint el que havia dit 10 dies després i, no només això, contradient també les 20 vegades, ¡20!, en les quals va contestar, en diferents conferències de premsa, que res havia canviat.

Quan van sortir de la Joan Gamper, Deco va trucar al president i li va dir que tot estava, més o menys, parlat. "D’acord, doncs veniu a casa i ho acabem de tancar". I la sala d’estar de l’àtic de Laporta es va convertir en la sala de juntes del Barça, sense directius, aquells que havien decidit, cert, algun amb la boca petita, que Xavi no podia continuar o que no era recomanable que seguís, vist el que s’havia vist.

L’únic argument per a la continuïtat de Xavi es diu Lamine Yamal, Cubarsí, Fort, Fermín, Casadó, Guiu, ni tan sols Gavi, que és de Ronald Koeman. Molt menys, com juga l’equip. Molt menys, com entrena l’equip (Ter Stegen, Gundogan o Lewandowski han demanat més rigor i preparació física). Molt menys, els títols conquerits aquesta temporada: zero de quatre.

Mentre els mitjans de comunicació s’amuntegaven davant el número 6... de la Diagonal i més d’un veí, ric, ric, va estar a punt de trucar a la Guàrdia Urbana, Alejandro Echevarría, el cunyadíssim, el valedor i la persona sobre la qual pivota l’activitat i decisions del FC Barcelona, va resoldre, en minuts, que el millor per a tothom, inclosos els directius absents, és clar, era que el seu amic i protegit seguís al capdavant de l’equip.

A l’àtic, o bé perquè Deco ja ho havia parlat amb Xavi, que ho acceptava tot, tot, des del retoc o reforç del seu staff fins a la venda d’un o dos titulars, passant pels reforços que proporcionessin els molts agents amics de Laporta i Echevarria, començant per Jorge Mendes, o bé per la imposició del cunyadíssim el cert és que l’acord es va tancar en escassos minuts.

La posició de Masip

És més, Enric Masip, que va ser el primer que, fa mesos, va expressar la seva disconformitat amb la possibilitat que Xavi seguís, va acceptar el canvi. La raó, igual com va passar amb el vistiplau de Bojan Krkic, és que els dos assessors volen estar a bé amb Echevarría, que és qui ho decideix tot en el club.

Fa unes setmanes, recordava a EL PERIÓDICO que un dels 24 executius que han abandonat el Barça en els tres últims anys, Jaume Llopis va explicar, a Radio Marca, per escenificar com Laporta fa seguidisme de tot el que decideix Florentino Pérez, que el president blanc és qui pilota la moto, mentre el blaugrana va al sidecar. És un simil molt ben trobat, perfectament adaptable a l’actual Barça, on qui condueix la moto és Echevarria, sense cap càrrec a l’entitat, i Laporta continua viatjant al sidecar.

Després d’haver resolt el cas Xavi de la manera més matussera del món i, sobretot, contra l’opinió de la majoria de directius, als quals només sembla interessar-los figurar com a directiu del Barça a la seva targeta de visita ja que, altrament, haurien d’haver presentat la dimissió, Laporta va demanar a la seva secretària, amiga, confident i cap de gabinet, Manana Giorgadze, coneguda com la presidenta, que truqués als directius i els comentés la decisió. Uns quants li van enviar un whatsap de felicitació a Xavi, cínics ells, d’altres menys van arribar a trucar-li i bastants es van empassar el gripau en silenci.

La resolució del cas Xavi només reforça la tesi expressada també per Llopis en aquella entrevista a Goles, de Radio Marca, on va explicar: "Al Barça, només manen tres persones: Joan Laporta, que és independentista; Alejandro Echevarría, que és de la Fundació Francisco Franco, i Jorge Mendes, que és el que distribueix joc i comissions milionàries, que, malgrat el que va prometre Laporta, mai figuren reflectides en el compte de resultats".

Les hores que van venir després de l’anunci de l’àtic, per cert, no va ser casual que només Yuste parlés a la sortida d’aquell aquelarre dient que tot estava arregladíssim i que Xavi estava "molt animat i il·lusionat", van ser (gairebé) tan esperpèntiques com els mesos que van acabar en aquesta reunió. Xavi, que setmanes abans insistia que allò era insofrible, assegurava estar on fire i disposat a guanyar-ho tot l’any vinent.

Per a súmmum, els futbolistes, que set dies abans havien perdut, de cop, la Champions i la Lliga, havien protagonitzat, segons Xavi, "el millor entrenament de la temporada". Una mica tard, ¿no? I no només això, per a sorpresa general (o no tan general), després del 4-2 contra un València amb 10 jugadors, Xavi, temorós, espantat, inquiet perquè Laporta, o Deco, o qui sigui, posi mà al seu staff de familiars i amics, va dir: "Estic molt content perquè el meu staff treballa molt i bé l’estratègia".

Nova contractació

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Hores després de conèixer-se el sí de Laporta, perdó, d’Echevarría, a la continuïtat de Xavi, es va saber que el Barça havia contractat Julio Tous, especialista en treball de força i prevenció de lesions. Tous ja va intentar ser fitxat per Ramón Canal, exresponsable dels serveis mèdics, però la seva fitxa, de sis xifres, era inabastable.

En aquest sentit, no és del tot cert que el vestidor blaugrana rebés amb cava la continuïtat de Xavi. Només es coneix un cas públic, d’alegria, i és el del veterà Sergi Roberto, que està a punt de renovar per exprés desig de l’entrenador de Terrassa. Sí que se sap que algun veterà al conèixer que "es queda" a través d’un whatsap d’un empleat amic del club, va exclamar: "No m’ho crec".