"Em quedo amb la part bona viscuda"

Poques vegades donem a les derrotes la importància que es mereixen. No donem valor al procés de créixer, a les oportunitats que es frustren o a les pedres al camí. De vegades només som capaços de valorar el que ha sortit bé. I no és així com s’evoluciona. Queralt Torradeflot (Berga, 1997) ha viscut una temporada molt intensa. La centrecampista de la CE Europa ha vist com fa unes setmanes el seu equip descendia a Segona Federació la mateixa temporada que ha compartit vestidor amb algunes de les seves ídols en la seva primera convocatòria amb Catalunya.

El descens a Segona RFEF ha sigut un cop dur per a l’Europa, que, a mesura que passaven les jornades, veia que no podia revertir la dinàmica negativa. "El descens va ser matemàtic el dia de l’Atlètic de Madrid, però virtualment ho anàvem veient. Sí que és veritat que, fins que no passen aquestes coses, realment no les plores o no les vius. Va ser un moment molt trist. Les últimes tres jornades, després del descens, l’equip ha lluitat, i amb això sempre ens quedarà que ho vam donar tot fins al final", confessa la futbolista.

"Aquests moments es viuen amb una sensació de dualitat molt forta. D’una banda, tinc un sentiment de felicitat d’haver conviscut amb un grup brutal. Ens hem enfrontat a grans clubs que tenen estructures professionals i que tenen recursos molt superiors als nostres. Em quedo amb totes les coses bones que he viscut. L’oportunitat de jugar en camps com Riazor, la ciutat esportiva de l’Atlètic, del Barça, de l’Espanyol...", confessa orgullosa de la pinya que s’ha fet al vestidor en moments tan complicats. La tristesa, no obstant, continua latent. "S’escapa a una categoria que l’any passat va costar molt d’aconseguir. Però hi ha ganes de remar per tornar-ho a aixecar".

Amb el descens de l’Europa, el projecte continua intacte. "Som uns dels pocs clubs a Primera RFEF que no ens entrenem al matí i que no tenim unes condicions professionals. Soc molt conscient de l’evolució que hem tingut i dels recursos que té el club i com hi aposta. Però és cert que des d’on estem ara fins on volem arribar, encara queden molts passos per fer", relata Torradeflot, que posa al centre de l’evolució del futbol femení els recursos econòmics. "Dins dels que té el club, se’ns està donant el màxim. Em refereixo a les millors instal·lacions i horaris, per exemple. Quan és un dia festiu, ens entrenem al matí i ho notem moltíssim", explica. Lluny de la teòrica professionalització de la Lliga F viu l’altre futbol, el de clubs modestos que volen créixer amb petits passos.

Primera convocatòria

Notícies relacionades

Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit

L’Espanyol afronta un partit amb valor doble a Vitòria

Per xerrar, Queri prefereix el Nou Sardenya. S’asseu en aquestes grades que tantes alegries han viscut i que ara esperen tornar a omplir-se de suport a Segona RFEF. No obstant, setmanes abans, Torradeflot va visitar l’estadi de Palamós. Va ser convocada per primera vegada per Xavi Llorens amb la selecció catalana. "Em va dir: ‘¿Et faria il·lusió jugar aquest partit?’. I li vaig respondre: ‘Sisplau, Xavi, em fa superil·lusió’. Hi havia jugadores a la llista que per a mi són referents. Només pensava a disfrutar-ho moltíssim", relata.

I entre aquests referents hi havia, per exemple, Vicky Losada. "Compartir vestidor, comentar coses, i fins i tot a nivell futbolístic d’accions amb elles, em va permetre aprendre molt. Portes tota la temporada lluitant i va ser un premi. La Queralt petita no s’imaginava arribar a compartir camp amb jugadores com elles".