El Barça allarga el seu idil·li amb la cinquena lliga consecutiva

Un lustre. Es diu ràpid i sembla poc. Però aconseguir regnar durant cinc anys sense cap oposició i imposant un estil de joc innegociable és un èxit que només se li pot atribuir al Barça. No fa ni 10 anys que l’equip blaugrana es va professionalitzar i, des d’aleshores, l’equip no només ha crescut a passos gegantescos, reclamant cada vegada més recursos per continuar amb el seu ascens a l’olimp del futbol, sinó que s’ha erigit com el model a seguir, el referent per a tots aquells clubs que volen fer les coses bé. Ahir, a Granada (1-4), van posar la cirereta segellant el seu cinquè títol de lliga consecutiu i el novè en el seu palmarès.

No hi ha millor manera de començar el mes de maig, on l’equip dirigit per Jonatan Giráldez s’ho juga tot. Ja amb bitllet per a la final de la Copa de la Reina (18 de maig a Saragossa) i també per a la de la Champions (25 de maig a Bilbao), el Barça tenia el primer match ball per emportar-se la Lliga aquest dissabte. Ho podia aconseguir fora de casa. Celebrar-ho lluny del Johan és sempre agredolç. La comunió entre jugadores i equip ha deixat en els últims anys moments per al record, com va passar la temporada passada al Johan, on es va muntar una festa a l’altura de l’ocasió. Aquesta vegada va ser a Granada, després de superar l’equip del català Roger Lamesa amb una altra golejada a quatre jornades del final de la competició.

Una ferma aposta

Des del seu pedestal, les blaugrana no obliden d’on venen. Moltes de les que es van tornar a coronar ahir hi eren el 2015 quan la secció es va professionalitzar. El Barça, un parell de temporades abans, havia sigut el primer a oferir un contracte laboral a les seves jugadores i a cotitzar per elles. El que ara sembla de sentit comú, el 2014 era tota una novetat. Elles no formaven part del club com ells i l’entitat blaugrana va ser la primera a incorporar-les a l’estructura professional. Això comportava canvis interns i deixar de pensar solament en l’ara. Implicava comprometre’s amb el seu creixement posant totes les cartes sobre la taula. Si s’havia d’apostar, calia fer-ho del tot.

Alguns clubs han intentat emular l’actuació del Barça, però demanant resultats immediats. En el Barça, des que va professionalitzar l’equip fins que van guanyar una lliga van passar 4 anys. No és fútil que els canvis, a més de fer-los, cal allotjar-los. Es va reformular tot el conegut per començar amb una professionalització real i amb el pas dels anys es van anar implementant aquests retocs. Va ser un procés, amb els seus alts i baixos, fins que va arribar el 2019 la primera lliga del que seria un equip imparable. Des de fa cinc anys és així.

Contra el Granada només calia posar el punt final a un curs, de nou, espectacular. Les culers van sortir al Nuevo Los Cármenes volent agenciar-lo el més ràpid possible i en els primers deu minuts, Fridolina Rolfö i Lucy Bronze van posar els primers gols al marcador. El domini a la taula va ser també indiscutible sobre la gespa i, pocs minuts abans del descans, Caroline Graham Hansen va marcar el tercer amb una nova genialitat de la noruega. Laura Pérez va retallar distàncies des dels onze metres després que la col·legiada designés la pena màxima per un penal inexistent d’Irene Paredes. En la segona part, el penal va caure del costat culer. Un cop de càstig que Rolfö va transformar en el quart del Barça.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El Barça no va dubtar ni un segon. No ho fa mai. Ni del seu potencial, ni del seu talent, ni de superioritat. És fins i tot insultant com de superior que és respecte a la resta del futbol espanyol. Han crescut malgrat moltes traves, prejudicis i barreres. Però aquestes futbolistes ens han acostumat a fer història. I cal donar-li valor.

El maig comença de la millor manera per a les culers. Amb el segon títol de la temporada ja a la butxaca (la Supercopa la van aixecar al gener) toca pensar en la següent final. A Saragossa i contra la Reial Societat. No es quedaran amb les ganes de lluitar pel pòquer de títols. És una de les poques coses que li falten a aquest equip de llegenda.