Eva Ferrer: «La regla és un signe de salut i s’ha de naturalitzar»

¿En quin moment es troba actualment la medicina respecte a l’esport femení?

Des de fa molts anys es fa recerca, però gairebé sempre està enfocada al cos masculí. Tant pel que fa a medicació com respecte a la patologia. Nosaltres passem per diferents fases i moments vitals que venen marcats per les nostres hormones i això fa que fluctuem. Per això existeix certa dificultat per tenir una estabilitat que ens permeti estudiar. Però això no vol dir que no sigui important conèixer-nos, estudiar-nos. El cicle hormonal va relacionat amb el cicle menstrual i és prou important per dedicar-hi una part d’investigació i de coneixement. Cada vegada hi ha més associacions, federacions, clubs interessats en aquest tema.

¿Què se sap quant als cicles hormonals i com afecten la dona a la partida d’esport?

Nosaltres al Barça Innovation Hub ja fa molts anys que recollim el que és el cicle menstrual de les futbolistes. Amb aquestes dades tenim una idea pel que fa al calendari de com varien els cicles menstruals, però no deixa de ser una dada teòrica. No coneixem realment què li està passant a aquesta hormona. I ja fa dues temporades vam arrencar un estudi en el qual sí que volíem anar una miqueta més enllà.

¿Què comporta això?

Conèixer el patró hormonal de cada futbolista que tenim al club. Amb aquesta informació ja pots tenir dades reals de cada perfil i valorar si aquestes hormones, que teòricament poden influir tant en el rendiment com el risc de lesió, realment ho poden fer.

¿Com es porta a terme aquest tipus d’estudi?

Nosaltres ho estem fent a través de la saliva. Tot i que entenem que la millor manera per valorar-ho és la sang, és difícil estar punxant algú, és igual que sigui esportista o no, cada dos per tres. Per tant, has de buscar uns mètodes que siguin vàlids. Hi ha més gent que està buscant altres maneres de fer-ho. Jo mateixa formo part d’un grup de la UEFA en el qual també s’està treballant en coneixement de la salut i, per tant, tot això fa que cada vegada sigui més gran. Aquests estudis han de ser transversals: des d’un esport com el futbol fins a d’altres i a la població general. I això també forma part de la meva feina, a l’Hospital Sant Joan de Déu, i ajudar les nenes a tenir aquest nivell de coneixement.

¿Hi ha una evolució positiva en el coneixement d’aquest tema en la població general, sobretot entre les noies més joves?

Tenim una obligació de poder transformar el nostre coneixement en informació per a elles i per a ells. Evidentment som nosaltres les que passem per totes aquestes etapes, però ¿quants entrenadors masculins hi ha en qualsevol esport? És cert que si tu els dones la informació a elles des que són petites normalitzen situacions que són normals. No s’ha d’oblidar que al final la regla, el sagnat, és un signe de salut. Vol dir que tot funciona. Quan no la tenim, evidentment pot ser per embaràs, que això ja quedaria a part, o perquè passa alguna cosa. Per tant, jo tindré la regla cada cicle i això per mi serà normal fins que tingui la menopausa. Si aquesta normalitat no la naturalitzo, difícilment podrem conviure jo, les meves companyes i les persones que tingui al voltant.

És la lluita contra el tabú, no només de tenir-la sinó de parlar-ne.

Cal normalitzar-ho amb paraules i amb informació senzilla. Són temes que com menys tabús siguin i més visibilitat se’ls doni, més facilitat hi ha per parlar-ne. I és necessari també que això es faci en les famílies tenint en compte el factor de la multiculturalitat. Actualment, a qualsevol país trobes cultures de tot tipus i això és necessari que tu ho facis natural perquè aquesta persona tampoc se senti incòmoda. S’ha de respectar tothom, però no deixa de ser salut. I, per tant, hem de parlar d’aquests temes des de la formació i intentar arribar a tothom amb un llenguatge senzill i bàsic.

¿Com afecta el cicle menstrual a les esportistes?

Per començar, el cicle menstrual no hauria de ser un impediment per practicar esport, activitat física o exercici, sinó tot el contrari. És a dir, practicar esport millora la simptomatologia de molèsties bàsiques. Ara, quan hi ha dolor cal tractar-lo i veure quin és l’origen, perquè òbviament l’esportista no està rendint de manera adequada. A partir d’aquí, cal tenir en compte com influeixen les hormones i cadascuna d’elles en les fases del cicle menstrual. Quan diem hormones femenines, estem parlant d’estrògens i progesterona. Aquestes dues hormones al llarg del cicle ballen, fan una coreografia. Depenent del moment del cicle menstrual n’hi ha unes que pugen i d’altres que baixen. La teoria diu que en la primera fase [fase fol·licular], quan els estrògens són més alts, és quan en principi es pot treballar la força. En l’última fase [fase lútia] és més alta la progesterona i allà parlem més de treballs de resistència.

En un equip hi ha de mitjana 25 futbolistes, però no totes elles tindran el mateix cicle ni en els mateixos temps.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

És una tasca que s’ha d’individualitzar, si es pot. En canvi, en l’esport individual és més fàcil. Estàs tu sola i et pots organitzar evidentment depenent de la competició. Tot això, com li dic, és teoria. Quan tu estudies la realitat hormonal veus que no totes tenen cicles de 28 dies, ni aquestes hormones que pugen i baixen igual. Per tant, si tu no tens ja 28 dies és difícil segmentar en les fases que toca. Si aquesta segmentació no és correcta i aquesta hormona no cau en aquell moment, difícilment podràs dir aquí: ‘et recomano que facis aquest tipus d’activitat’. Per això hi ha un moment del cicle que és molt clar, que és quan tens la regla. I després tens l’ovulació, que en principi sol caure al mig, però dependrà del que et dura aquest cicle. I no cada cicle dura igual, tot i que siguem regulars. De vegades et dura 32 dies i de vegades 28.

¿Hi ha evidències que el cicle menstrual afecta en les lesions?

En teoria, moltíssima. Hi ha una fase al voltant de l’ovulació en què hi ha més risc de lesió de lligament encreuat perquè hi ha un augment de laxitud i per això seria més fàcil que es trenqués. Però a la pràctica hi ha bastanta dificultat per saber quina és la realitat. Jo no puc anar a una jugadora el dia que es trenca un encreuat i dir-li: «demà et punxo per veure com estan els teus nivells hormonals». No és correcte, com pots entendre. Per tant, hem de tenir informació prèvia per després saber què podem fer pel que fa al cas.