Immortal Girona, ruïnós Barça

«No hi ha millor manera d’entrar a la Champions que aquest golàs de Portu. És el millor de la Lliga. ¿El meu següent somni? Seria guanyar un títol amb el Girona. Sé que és difícil, però és el següent pas que volem fer com a club. És un somni, però de vegades els somnis es compleixen», va dir Míchel, que ja va fer sonar la música dels grans clubs europeus, tot just acabar el partit, amb Montilivi disfrutant d’una tarda que els fa sentir part d’una pàgina que es recordarà pels segles dels segles. Domini d’inici a final del Madrid, però aquest campionat porta el segell del Girona, que és a la Champions després d’aixafar l’equip d’un desorientat Xavi, a qui el públic del Girona (hi havia 14.090 espectadors) li va demanar a crits que es quedés. Era un missatge cruel per al tècnic blaugrana.

Quan Xavi va claudicar

El Madrid ha destronat el Barça. També el Girona li ha tret una corona. És segon de la Lliga. Xavi va claudicar i va aixecar la bandera blanca de la rendició al comprovar que l’equip de Míchel li havia arrabassat el patrimoni del bon joc. Fins i tot el tècnic blaugrana va treure a la segona meitat Fermín (m. 69), Lewandowski (m. 79) i Lamine Yamal (m. 84), assumint la derrota més dolorosa que hagi viscut, que posa en dubte fins i tot el projecte d’il·lusió que havien venut al costat de Laporta no fa ni 10 dies.

El Girona ara és el millor equip de Catalunya. I el segon millor d’Espanya. Europa l’espera amb els braços oberts perquè ningú al segle XXI no havia sigut capaç de fer vuit gols als blaugranes en dos partits. Els jugadors de Míchel ho van fer: 2-4 a Montjuïc i 4-2 a Montilivi, un estadi que va disfrutar d’una tarda memorable perquè va assistir a una altra obra prodigiosa. «Abans que entrenador soc culer. Estic emprenyadíssim. Han sigut errors flagrants per la immaduresa de l’equip», va dir després Xavi, que va recordar que el Barça havia sigut superior, tant al Madrid com al Girona, en els dos partits de Lliga. Però en tots dos ha perdut. Un parcial de 5-3 amb el nou campió de Lliga. I un altre parcial més vergonyant amb l’actual segon classificat: 8-4. I això que del no res, i mentre perdia 1-2, es va aixecar amb tanta grandesa que el Girona va aniquilar el suposat equip gran. Suposat perquè quan va poder i va tenir el moment no ho va saber aprofitar. Montilivi, el temple del futbol modern, es fregava els ulls. Seguia sorprès mentre a Madrid preparaven Cibeles per festejar un títol que van sentir seu des del primer moment, amb la proximitat fins i tot d’una final de Champions després del 2-2 de l’anada a Múnic contra el Bayern.

En el temps afegit, entre crits d’«¡olé, olé, olé!», milers i milers d’aficionats del Girona es van sentir testimonis d’una tarda per a la història. Ells la van escriure gràcies a un grup de futbolistes, liderats per un tècnic meravellós, que han fet tombar els ulls del món cap a una petita i preciosa ciutat (tot just 104.000 habitants), transformada en el laboratori de l’èxit.

L’empipada de Laporta

Notícies relacionades

Jorge Martín, contra tots i contra tot

El trist Nadal de Frenkie de Jong

El Barça va quedar fet una ruïna. Ves a saber si fins i tot es carregarà Xavi, la credibilitat del qual queda seriosament compromesa perquè el seu equip es va entregar de manera indigna, fins al punt que farà pensar Laporta si val la pena continuar amb aquest projecte. O començar, de nou, de zero.

El president va abandonar Montilivi en silenci, mastegant la seva empipada, al comprovar com el Girona no només li havia arrabassat la bandera del bon joc sinó també el segon lloc. El Barça es queda en blanc, mentre el Girona es va transformar, i ja per a l’eternitat, en un equip immortal.