Portu condemna un Barça que va regalar el triomf en 9 minuts

Es van posar les mans al cap els jugadors del Girona al veure el xut creuat que Portu va incrustar a la porteria de Ter Stegen. Un fabulós gol, extraordinari, que va estampar el segell de la Champions a l’escut del Girona. Els jugadors del Barça es trobaven igual d’estupefactes. Aquest petit individu (1,67 m), suplent, que amb prou feines feia 9 minuts que era al camp, els havia fet dos gols i havia donat una assistència a Miguel. La merescuda victòria que disfrutaven i que no van blindar se’ls acabava d’esfumar. De l’1-2 es va passar al 4-2 per obra i gràcia de Cristian Portugués Manzanera, un altre nom il·lustre de la recent història del Girona des de les catacumbes fins a la irrupció a Europa.

A costa d’un Barça al qual va endossar el mateix resultat de Montjuïc. A Barcelona el va superar amb futbol; a Girona amb gols. Xavi només va poder prendre un xarrup de la desitjada revenja futbolística davant Míchel: el Barça va jugar millor durant una hora però es va diluir amb una facilitat sorprenent. Els canvis que va introduir el madrileny van capgirar el partit. I aquesta també és una línia que s’apunten els entrenadors al full dels mèrits.

Portu va ser una daga per la banda dreta. Cancelo i Cubarsí s’havien acomodat davant un Tsygankov somort, i el portuguès, com sempre, atacava més que defensava. Portu els va despertar de cop. Després del 4-2, una gran parada de Ter Stegen i Koundé van evitar l’escàndol.

El partit va ser apoteòsic com va quedar anunciat que en els primers 3 minuts i 43 segons s’haguessin marcat els dos golassos de Christensen i Dovbyk. Va ser el Barça el que va quedar agenollat, noquejat, de tants cops, i va marxar en silenci mentre a Montilivi sonava per primera vegada l’himne de la Champions.

Més regals

El Barça es pot retreure a si mateix haver entregat els tres punts i d’altres ingent dosi de prestigi en la seva caiguda. Va regalar la glòria al Girona i es va condemnar a continuar lluitant per entrar en la Champions. Com regalada va ser la concessió d’Araujo vencent-se amb tanta precipitació en l’1-1.

No va acusar el Barça el cop i dominava el joc amb una autoritat que molt poques vegades ha exhibit. Hi va haver molt criteri en el moviment de la pilota dels blaugrana que van saber repartir-se diferents altures per depassar les línies del Girona. No hi ha la solvència defensiva entre les principals virtuts del quadre de Míchel, atractiu amb la pilota, dolençosa quan no la té.

Va poder tancar Lewandowski la formidable primera meitat del Barça amb l’avantatge que mereixia, tot i que en el següent atac el Girona va crear un altre ensurt a l’àrea. I un altre immediatament reprès el partit, seguida d’un error de David López que va entregar la bola a Lamine Yamal. Així que la segona meitat va començar agitada com la primera. Amb algunes diferències: el Girona no es va quedar tan enrere en el camp i va fugir de la seva pròpia àrea, exposant la seva esquena, igual que el Barça. La passada a l’espai resultaria decisiva. Pocs com Portu per prestar-se a fer carreres en profunditat, de vegades inútils.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Lamine Yamal brilla

Lamine Yamal va veure Christensen en el gol, va provocar el penal i va torturar Miguel i tot el Girona amb les seves incursions. Els 16 anys el van portar a equivocar-se en algunes decisions que van restar nota a una actuació d’astre mundial. Xavi el va mantenir a l’onze abans que Raphinha, el sacrificat perquè Sergi Roberto musculés el centre del camp. Molt menys temps va necessitar Portu (31 anys) per ser molt més influent.