L’aposta feliç de Voulgaris

El CD Castelló va segellar diumenge l’ascens directe a Segona Divisió, al futbol professional, i en la sorollosa celebració ciutadana la multitud va corejar en un moment donat el nom d’un gos. Oscar, es diu el bonic animal. Un fenomen social a Castàlia. Oscar és el gos del grecocanadenc Haralabos Bob Voulgaris, el singular propietari del club valencià des de fa dos anys. A la ciutat adoren el gos i idolatren l’amo que amb les seves formes heterodoxes ha impulsat l’entitat. Mai ningú hi havia invertit diners, però Voulgaris ho ha fet. I no només això: ha importat un mètode basat en el big data l’èxit del qual ha sigut fulgurant.

Qui hagi vist la pel·lícula Moneyball –excel·lent, molt recomanable– podrà fer-se una idea del que Voulgaris ha buscat implantar a Castelló. A part de sanejar els comptes de l’entitat, ha gastat en personal. Entre els quals, analistes del joc que desxifren el futbol com a la pel·lícula es fa amb el beisbol. Ja va posar en pràctica el mètode als Dallas Mavericks. A Dallas, Marc Cuban, el propietari de la franquícia, el va contractar com a director d’investigació quantitativa. ¿Per què?

El 1999 quan Voulgaris era un estudiant de filosofia i vivia al soterrani del seu germà, va apostar tots els seus estalvis, uns 80.000 dòlars, que els Lakers de Shaquille O’Neal i Kobe Bryant guanyarien el títol de l’NBA. Va encertar i es va embutxacar 500.000 dòlars. Va començar així a forjar-se la seva llegenda d’apassionat dels números que utilitzava les matemàtiques, processos de dades i un equip d’experts per apostar amb més seguretat, sobretot en bàsquet. També en el pòquer. I així va amassar una fortuna. Va arribar a apostar un milió diari en partits.

Desavinences amb Doncic

Va cridar l’atenció de Marc Cuban. El va contractar per millorar el scouting i el rendiment de jugadors. Voulgaris, pel que sembla, es va involucrar en excés en l’equip i va acabar barallant-se amb Luka Doncic, l’estrella indiscutible. Va ser acomiadat. Va intentar comprar una franquícia de l’NBA. No va poder. I es va fixar en el futbol. A través d’una firma consultora va arribar al Castelló l’estiu del 2022, pel qual va pagar uns quatre milions. I va començar la revolució.

Voulgaris, tipus de 48 anys sense arrelament enlloc, es va instal·lar en una residència entre Benicàssim i Oropesa amb el seu gos. I va sacsejar el club de dalt a baix. Va canviar l’entrenador i el director esportiu, tot i que l’equip anava segon. Volia que les coses es fessin a la seva manera, menys intuïció de tota la vida i més dades.

"Considera que al bàsquet ja va descodificar les claus del joc, podia controlar el que pot passar, i ara està fent aquest procés en el futbol, del qual no en sabia res a l’arribar. Ara sap que hi ha més variants i és menys controlable, però aquesta és la seva motivació", explica Enrique Ballester, periodista d’El Periódico Mediterráneo, per al qual escriu des de fa anys sobre el Castelló.

Va contractar com a tècnic l’holandès Dick Schreuder, germà d’Alfred Schreuder, que ja va ser ajudant de Ronald Koeman a la banqueta del FC Barcelona. Es diu que li paga centenars de milers d’euros. Se sospita que aquest estiu se n’anirà al Feyenoord, a la Champions.

Voulgaris, com a Moneyball, va fitxar futbolistes fora del radar, en funció del sistema analític propi, de 15 nacionalitats diferents. I es va involucrar de seguida en el dia a dia. "Ha assistit al 90% dels partits i presencia la majoria d’entrenaments. S’implica en les reunions tècniques, però sap fins on pot arribar. Deixa llibertat total a l’entrenador. Això sí, a l’hora de fitxar l’última paraula és seva", aporta Ballester.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Allà on va l’acompanya l’Oscar. És amb ell a la llotja. Als entrenaments rondant per la gespa. Quan baixa als vestidors. Quan té reunions amb l’ajuntament per negociar la reforma de Castàlia. També en les celebracions d’aquests dies. Ha humanitzat Voulgaris, un paio que sempre vesteix desenfadat i que defuig els actes públics. Prefereix agafar el seu vaixell i anar-se’n a donar una volta per Grècia.

Tot i així, ha congeniat amb l’afició i cada vegada s’obre més, i es desposseeix del pudor social. Els aficionats li demanen fotos i aquests dies participa festivament de l’alegria de l’ascens. Amb l’Oscar al seu costat, per descomptat. El seu projecte: plantar-se a Primera en un termini de cinc anys.