L’asturià Pelayo Sánchez aconsegueix una gran victòria al Giro

Pelayo Sánchez corria al modest Burgos-BH i en aquella època va deixar bocabadats els responsables del Movistar, que van anar a buscar, que el van fitxar i que se l’han emportat a un Giro pobre en participació espanyola, amb només cinc representants. Però volien que fes el que va fer el dia que va aparèixer la grava pels ambients del Giro, amb 11 quilòmetres de terra i pedres, a prop de Siena, ànima de la Strade Bianche, l’Infern del Sud, la clàssica que emergeix entre trams sense asfaltar.

Pols amb Alaphilippe

Notícies relacionades

El vent obliga a suspendre la pujada al Coll de Pradell

Carlo Ancelotti: "Em molesta que diguin que soc un defraudador"

En aquest terreny, l’asturià va reiterar que ja s’ha començat a especialitzar en fugues i, si aconsegueix el màster amb més victòries com l’obtinguda a Itàlia, es guanyarà un lloc d’honor en el pilot, perquè s’ha de tenir valentia a sobre de la bici i cames fines per menjar-se Julian Alaphilippe en un esprint a tres (amb ells anava el campió australià Lucas Plapp), gairebé increïble, l’inimaginable, tot i que l’astre francès ja no estigui en la millor forma.

Pelayo Sánchez va agafar l’escapada bona, en un dia ple d’emocions, però sabedor que Tadej Pogacar, Geraint Thomas, Daniel Martínez i companyia pensarien a estalviar alguna força amb el cap posat en la crono d’avui, de 40 quilòmetres. Després d’una enganxada amb Alaphilippe, tots dos van estar a punt d’anar-se’n a terra al sortir d’una rotonda. El millor va quedar per al final quan va superar per l’esquerra el francès. I és que des de l’última victòria de Pello Bilbao el 2019 cap espanyol havia guanyat una etapa al Giro.