Randy Mamola: "No importa amb quina moto corri, vull seguir vibrant amb el Marc"

Pots viatjar pel món, visitar tots els circuits, parlar amb els campions històrics de les dues rodes i fins i tot amb els no històrics. Tots et diran que mai han vist res igual. Ningú corria com Randy Mamola (San José, Califòrnia, 64 anys). Ningú. Després va venir Kevin Schwantz, fins que va emergir Marc Márquez. Però Randy va ser especial. Va ser, és, tan gran, únic, que està a l’altura dels campioníssims malgrat no haver pogut guanyar mai cap títol. Això sí, va ser quatre vegades subcampió de 500cc amb tres marques: Suzuki (1980 i 1981), Honda (1984) i Yamaha (1987).

¿Com veu el Mundial?

Excitant, ¿no? Molt excitant, sí. Molt xulo veure’l com a aficionat, com a espectador. Tremendament competitiu, amb un nivell de motos i pilots com mai s’havia vist, per qualitat i quantitat. És molt fàcil veure contínuament canvis de posició i, sobretot, molts relleus al capdavant de cada carrera o del propi campionat.

¿Li sembla que aquest any hi ha més candidats que mai per emportar-se la victòria?

Crec que no m’ho sembla només a mi, ¿oi? Hi ha Pecco (Bagnaia), Bastianini i Bezzecchi, que tornen a ser els de l’any passat; un velocíssim Martín; Viñales, que ha tingut caps de setmana rodons; Acosta, ¡quin principiant! I Brad Binder, el teòric cap de KTM. I no parlem de Marc [Márquez], als comandaments d’una moto guanyadora. A sobre, tant KTM com Aprilia, que ja han guanyat, comencen a estar a l’altura de Ducati.

¿Qui creu que guanyarà?

Aquest Mundial de MotoGP el guanyarà el pilot que tingui més cap, perquè aquest any, amb tan bones motos, tants candidats, tantes carreres i tants punts a repartir, l’estratègia, la sagacitat sobre la moto, la reflexió que faci cada pilot en plena carrera, calculant si s’ha d’arriscar o no, l’estudi dels seus rivals en cada moment, serà el que, al final, li doni el títol o la possibilitat d’aconseguir-lo. De moment ningú domina, ningú arrasa. Ducati continua sent la millor moto, però ja guanyen altres motos.

¿Els errors aquest any sortiran més cars que mai?

No ho crec. Els errors sempre es paguen. Fa només quatre caps de setmana que ha començat la competició i tots s’han equivocat, bastant increïble. No només s’ha equivocat Marc, que estrena moto, o Pecco, que és bicampió, o Martín, que és subcampió i primer candidat a treure-li el tron, és que s’han equivocat tots. Bé, menys Pedro Acosta, que ha demostrat una solidesa increïble per ser un debutant.

¿Què és el que més li crida l’atenció d’aquesta arrencada?

Sé que per a l’aficionat és difícil d’entendre, però el sorprenent comportament dels pneumàtics en carrera, quan de sobte se sobreescalfen i varia la pressió a l’anar enganxat al de davant o quan forcen el ritme. Em torno boig quan els sento dir, al finalitzar la carrera, que han hagut de tallar gas i baixar el ritme perquè el pneumàtic estava molt calent.

¿Quina impressió té de Marc Márquez sobre una Ducati?

Formidable, és clar. Com tots ¿no? Ell diu que ja s’ha adaptat a la Ducati de l’any passat, no oblidem aquest detall. Però jo crec que encara no la pilota com ell vol, el que feia amb una Honda.

No el veu del tot còmode.

Si estigués còmode, si ja la tingués realment dominada, molts dels avançaments o intents d’aquest any davant Pecco o Jorge haurien sigut exitosos, perquè els hauria fet per instint. Quan veus com Bagnaia porta la Ducati, fent derrapar la roda posterior a l’entrar en la corba, sense forçar la roda de davant com encara la força Marc, entens que Márquez encara ha de millorar. Pecco és molt, molt fi, pilotant la Desmosedici. Aquest grau de confiança és el que li falta a Marc.

¿El veu campió aquest any?

Ja està amb ells, però encara no ha arribat el seu moment. Tot i que crec que arribarà aviat. Serà quan estigui al davant, amb ells, sense anar forçat, quan conegui profundament els trucs de la seva Ducati per jugar-se-la. I saber que pot guanyar-los a la seva manera. Però, ¡compte, l’última volta sempre és de Marc. En això continua sent únic.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

¿On el veu l’any vinent?

M’és igual on vagi, amb quina moto corri, quin equip el fitxi, jo vull continuar disfrutant de Marc, vibrant, veient-lo córrer contra tots. Vull continuar veient-lo en actiu, corrent, il·lusionat, somrient, perquè disfruto moltíssim veient-lo fer coses que no fa ningú. Vaja, que els altres ni tan sols intenten.