Tots ho sabien

Tots sabien que el Madrid remuntaria, però ningú em va avisar d’una cosa més bàsica. Ningú em va avisar que, si tenia fills, després hauria de matinar per portar-los a l’escola cada dia.

Ara resulta que tots sabien que el Reial Madrid guanyaria el Bayern de Múnic. Pel que sembla, quan va arribar el minut 87 del partit de tornada de la semifinal de la Champions i el Madrid perdia 0-1 ningú en tenia cap dubte. Tothom, els que volien que el Madrid guanyés i els que volien que el Madrid perdés, tenia claríssim el que a continuació passaria. Tots sabien que el Madrid remuntaria, però, pel que sigui, ningú va entrar a la web de qualsevol casa d’apostes per posar tots els seus estalvis a la classificació del Madrid, que llavors es pagava genial. Pel que sigui, tots ho sabien, però no en van voler abusar.

Perquè, qui vol fer-se milionari sense esforç, jubilar-se anticipadament i no tornar a matinar mai, quan et pots conformar de dir, l’endemà i al costat de la màquina del cafè, que estava clar el que passaria.

Fins i tot en el futbol regional

Pel que sigui, també, els que ja sabien el que et passaria ho expliquen després que hagi passat el que ja sabien que passaria. I no és necessari que estigui la Champions pel mig, perquè aquest fenomen es produeix fins i tot en el futbol regional. El teu equip es juga la permanència o un ascens i et passes el partit decisiu patint de manera inhumana, passant-ho fatal fins al xiulet final, i l’endemà sempre apareix algun llest que et diu: "no, si estava arreglat tot, que jo ho sé, que van comprar el rival". Que llavors penses: "ja m’ho podria haver dit abans el llest aquest i m’hauria estalviat aquest patiment insà", ja m’ho podria haver dit abans i, insisteixo, hauríem anat de la mà per provocar la fallida de la casa d’apostes del barri.

Però no. Pel que sigui, no. Abans, no. Després, sí. Pel que sigui. És igual.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

A mi això em fa una mica de ràbia perquè et sents idiota per estar perdent anys de vida sense necessitat, tot i que sàpigues que l’individu llest en el fons no té ni idea del que està parlant. Molesta perquè treuen mèrit als jugadors, que, si jo fos un d’ells, li diria: "¿sí?, doncs la pròxima vegada baixes a defensar l’últim córner, si ho tenies tan clar". També em resulta curiós que molts dels visionaris que ja sabien què passaria estiguin descobrint ara, el 2024, que en el futbol guanyen els que més gols fan, no els que més ocasions generen.

Parlem, sisplau, un moment dels expected goals. Déu salvi els expected goals. Són la nova religió. Ja no importa la possessió. Ja no es porta comptar passades. Ara tots abracem els expected goals. Sembla que pilotes si llances l’expressió enmig de la conversa. De fet, cal valorar la tasca social dels expected goals. Al que guanya li són iguals, i el que perd abraça el consol dels expected goals, el copet virtual a l’espatlla. Tots contents i, a més, aquesta mètrica ens permet prolongar la particularitat del futbol, l’únic esport en el qual pots merèixer. No passa en cap altre esport i és el nostre deure de conservar-ho. Utilitzem per a això les dades.