Començar amb una pilotada

Però la jugada s’ha implantat a una velocitat vertiginosa a la majoria dels equips amb llustre. A la seva eliminatòria de la Champions, tant el Bayern com el Madrid van posar la pilota en joc amb una passada llarga. El PSG de Luis Enrique també ho va fer, fins i tot al servir de centre després d’encaixar el gol del Dortmund a l’anada. I ho va repetir a la tornada. A l’Europa League, l’imbatible Leverkusen de Xabi Alonso va aplicar la fórmula. El Marsella i l’Atalanta van fer el mateix a l’altra semifinal. De vegades la pilotada la fa un defensa, i d’altres, el porter.

Les pèrdues de Gavi

Amb Xavi, el nou patró va començar a aplicar-se després d’un parell d’accions dissortades de Gavi. A l’octubre, el Barça va encaixar un gol als 17 segons del Granada després d’una pèrdua ràpida. I a principis de novembre, un altre error del centrecampista contra la Real gairebé costa un disgust idèntic. Sort de Ter Stegen. A partir d’allà, pilota llarga. Paradoxalment, contra l’Alabès, en una d’aquestes noves posades en escena, els blaugrana van rebre un gol primerenc de Samu, als 18 segons, després d’un rebuig defensiu i una pèrdua de Gündogan.

¿Què es busca amb aquestes accions? Xavi va intentar explicar-ho precisament el dia de l’Alabès. "El primer és evitar una possible pèrdua o transició del rival, perquè hem encaixat gols així. I després arribar ja allà a dalt. En el futbol modern és transcendental guanyar la segona jugada per atacar. Però aquesta vegada ens ha sortit al revés".

Aquell dia es va complir aquesta dita de Guardiola que quan la pilota viatja massa ràpid cap a dalt, és probable que et torni de la mateixa manera. El que passa és que Guardiola també utilitza el mètode en qüestió. A la final de la FA Cup del curs passat, Gündogan va marcar així als 12 segons. L’alemany va servir cap al porter Ederson, aquest va xutar fort la pilota, va tocar al cap d’Haaland, De Bruyne va entrar en disputa i un defensa de l’United la va desviar cap a Gündogan, que a la primera la va empalmar dintre.

Sorprèn l’èxit amb què s’ha propagat en uns temps en què gairebé tots els equips juguen a la passada curta, amb la participació de porter i centrals, construint minuciosament les sortides. Però si City, Arsenal, Liverpool i Leverkusen, equips a qui no els agrada concedir la pilota, aposten per això, alguna cosa substancial ha de proporcionar. El Girona de Míchel rebutja ara afegir-se a l’onada. "En un futbol en què tot està tan quantificat i ple de nombres, imagino que sabran què genera exactament", indica l’exjugador del Barça i avui entrenador, Lluís Carreras.

És una acció en què els jugadors atacants entren en moviment, en comparació amb la quietud dels defensors, i juguen amb la possibilitat d’una recuperació de pilota a dalt. Rarament acaba desembocant en gol. Tampoc es tracta de l’objectiu primordial. Alhora, evita la pressió agressiva dels davanters rivals que se sol produir a l’inici de cada part del partit.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

"És una manera d’entrar de seguida en el partit, de sortir decidit i instal·lar-te en l’altre camp. També serveix per protegir-te de la sacada i no tenir una pèrdua", explica Carreras. No obstant això, admet que és una posada en escena que no el convenç. "Regalem. Al cel no és de ningú. Amb el que costa recuperar-la... En el model Barça, si tinc la pilota, no la perdo fàcilment. I si la perdo, la vull tornar a tenir de seguida. És un model únic, que ens ha de diferenciar dels altres," afirma taxatiu.

Gens a contracorrent. La pilotada inaugural és avui tendència.