Del Barça de l’1-0 al Barça menjaboles

La diferència entre el Barça campió i el Barça que pateix en el tercer lloc de la taula es troba en la inopinada feblesa defensiva que ha exhibit aquesta campanya. La porteria blaugrana és un menjaboles que no ha parat d’engolir gols, i s’ha convertit en un dels motius principals de la caiguda de l’equip. "És un error meu. Com a entrenador i com a staff hem fallat", va confessar Xavi ahir, una vegada preparat el duel contra la Reial Societat, que brinda al Barça la possibilitat de superar el Girona i situar-se en el segon lloc.

Entre Marc André ter Stegen i Iñaki Peña han encaixat 43 gols en 34 partits. Una xifra inassumible, llevat que els davanters doblin o tripliquin aquesta xifra, que tampoc ha sigut el cas. Són 23 gols més que en les 38 jornades de la passada Lliga (20), i són 30 més que en la jornada 34a. Llavors, en aquell Barça de l’1-0, Ter Stegen només n’havia rebut ¡13! Un any després la que va ser la millor defensa d’Europa és gairebé la més batuda del club des d’inicis de segle.

El Madrid ha encaixat 22 gols, que s’han repartit tres porters: Thibaut Courtois, el titular, que es va lesionar a l’agost; Andriy Lunin, i el cedit Kepa Arrizabalaga. Davant aquest panorama, no serveix l’excusa de l’absència de Ter Stegen durant un trimestre. Al Girona i al Barça els n’han engaltat el doble. Més enllà de l’anàlisi que pugui efectuar-se del rendiment dels porters (Ter Stegen ha rebut 26 gols en 24 partits i Iñaki Peña n’ha assumit 17 en 10), l’increment denuncia un pèssim funcionament general de l’equip. I, per tant, les raons són diverses.

Xavi en va assumir la responsabilitat i la culpabilitat en tant que és l’entrenador de la plantilla i pren les decisions tècniques i tàctiques. "Quan hem fet servir un migcampista defensiu posicional, com Oriol [Romeu] o Andreas [Christensen] ens ha anat millor, ens ha donat més equilibri i hem competit millor", va explicar el tècnic, que va abordar l’alternativa del doble pivot després de la marxa de Sergio Busquets. "És error meu, no hem estat a l’altura i no hem competit com volíem. El plantejament d’alguns partits va estar malament, hauríem d’haver reestructurat el centre del camp d’una altra manera", va ampliar.

Plantilla més fràgil

El punt de partida era una plantilla una mica més fràgil. L’equip va canviar quatre dels 10 defenses de la passada campanya (Bellerín i Piqué se’n van anar al gener, Alba i Eric) per dos defenses nous: João Cancelo i Iñigo Martínez.

Eric va acabar sent cedit després del tercer partit al Girona per ajust salarial. La pèrdua de potencial humà no ha sigut reparada fins al segon semestre amb la irrupció de Pau Cubarsí i la incorporació d’Héctor Fort. Marcos Alonso ha estat quatre mesos lesionat i Alejandro Balde en suma quatre de baixa; Iñigo ha tingut tres lesions, i Sergi Roberto, dues.

Fins que va desaparèixer Gavi, el Barça havia encaixat 12 gols en 14 jornades (per sota de la mitjana, com s’observa), i el pitjor dia defensiu havia sigut la victòria per 3-4 a Vila-real amb ell al camp. "És el cor de l’equip", repetia Xavi. Un cor que va deixar de bombar sang quan es va trencar els lligaments encreuats amb la selecció, va deixar de bombar sang al Barça. "Ha sigut una punyalada", va mussitar el tècnic. Sense ell s’han succeït les golejades. Una absència que Xavi ha lamentat gairebé quotidianament entre el cos tècnic ja que era el factor que aportava agressivitat al centre del camp i suposava la primera barrera de contenció, ja fos per la seva capacitat per robar pilotes com per la seva facilitat per cometre faltes que, al cap i a la fi, permetien poder reordenar l’equip.

Errors "flagrants"

Ningú ha complert la valuosa funció que exercia Gavi. L’entrenador ha hagut d’improvisar amb Christensen perquè hi hagués un cert esperit defensiu a la medul·lar, vistes les característiques poc agressives de Gündogan, Pedri o Frenkie de Jong. Fermín és el perfil més pròxim a Gavi, però Xavi no ha confiat en ell: només 11 titularitats a la Lliga. Sense l’un ni l’altre, per impediment o voluntàriament, l’entrenador no ha sabut restablir el rigor defensiu que va caracteritzar el Barça de la temporada passada. L’equip ha encaixat gols per la indolència i per la passivitat dels que eren al camp.

"Errors flagrants", com va assenyalar Xavi a Girona, i errors de menys calibre han disparat la vulnerabilitat blaugrana. En el 4-2 de Montilivi es va observar la precipitació d’Araujo per tirar-se a terra en una retallada d’Iván Alonso, la imprudència de Sergi Roberto de fer una cessió sense veure Dovbyk, la passivitat de tres defenses al voltant de Miguel i l’habitual desubicació de Cancelo per consagrar Portu.

Fets històrics

Al Barça li han fet per primera vegada en la història tres gols abans que es complís el primer minut (contra el Granada, Alabès i Athletic, a la Copa) i, segurament, per primera vegada en la història, ha patit, cinc pallisses de quatre gols (dos del Girona i del Madrid a la Lliga, del PSG i la copera de l’Athletic) i una de cinc (Vila-real) reveladores de la falta d’aplom en un grup que ajunta menors d’edat (Cubarsí. Lamine Yamal, Fort), experts (De Jong, Kounde, Cancelo, Raphinha) i jugadors en la trentena: Ter Stegen, Iñigo, Gündogan, Lewandowski...

Notícies relacionades

Rafa Nadal: "He fet el que he pogut"

Nadal tanca una carrera de somni

Sense ser una certesa absoluta, els números revelen que encaixar de mitjana més d’un gol per partit impedeix ser campió. Només hi ha una excepció: els 40 rebuts a la Lliga 2012-13, la de Tito Vilanova, van quedar compensats amb els 115 a favor, i només dues derrotes acumulades. Els 43 gols en contra (fins al moment) suposen la pitjor marca del Barça des de la temporada 2007-08 (43 en total), l’última de Frank Rijkaard. L’equip va quedar tercer.

La barbaritat més absoluta es va produir en la primera campanya del segle XXI: la que va iniciar Llorenç Serra Ferrer i va culminar Carles Rexach. Aquell Barça va encaixar 57 gols a la Lliga (1,5 per partit). Només el Racing li va marcar un 4-0. Ningú més.