El dia que Ricky va ajudar l’Izan

Ricky Rubio i Izan Balaña comparteixen tatuatge. Un gran lleó i el seu cadell ocupen bona part dels seus braços. Quan a l’Izan li preguntaven per la cicatriu que tenia al pit, deia que s’havia barallat amb un lleó. Va patir una leucèmia quan tenia 2 anys. Als 17 hi va recaure, i després d’un trasplantament de medul·la va tornar a superar la malaltia. El petit lleó representa la primera leucèmia; el gran, la segona. L’Izan va conèixer Ricky Rubio durant la seva recuperació i, junts, tres anys després, van presentar la nova àrea terapèutica de rehabilitació per a nens i adolescents a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, un projecte impulsat conjuntament per The Ricky Rubio Foundation i la Fundació LaCaixa.

Una cistella de bàsquet presideix el gimnàs pediàtric, estrenat al novembre, i que té el joc i l’esport com a elements motivadors. Ricky, amb membres de la seva fundació, va visitar l’hospital el 2021, i va constatar que "feia falta un espai específic per a la rehabilitació de nens i adolescents integrat al mateix edifici". Abans d’aquest espai, l’Hospital Infantil no disposava d’àrea terapèutica ni de rehabilitació per a nens i adolescents, i aquests s’havien de desplaçar a un altre espai. El gimnàs permetrà incrementar el nombre de pacients atesos en un 37%, i es passarà de 540 a 750 nens i adolescents atesos i ampliant els horaris a la tarda per facilitar la conciliació.

Malalt de leucèmia

La recaiguda de l’Izan li va arribar en plena pandèmia, per la qual cosa va haver de realitzar gran part de la recuperació aïllat a la seva habitació. Poc abans de rebre l’alta, va poder estrenar el nou gimnàs. "El canvi és abismal, quan el vaig veure per primera vegada va ser increïble. És un espai molt gran, equipat amb tot el que es necessita i, a més, la cistella motiva molt", explica.

"En lloc de fer una sala mèdica, volíem que fos un gimnàs i que transmetés els valors de l’esport en equip", diu Jess Della, interiorista encarregada del disseny de l’àrea, que compta amb diverses sales i equipaments en 220 metres quadrats. Tot gira al voltant de l’esport; a més de la cistella hi ha una pista d’atletisme dibuixada, les parets recorden un rocòdrom i hi ha una grua que serveix per transportar els pacients i que simula estar surfejant entre onades.

Un dia, Ricky Rubio va tocar el vidre de l’habitació d’aïllament on descansava l’Izan, després del trasplantament de medul·la. L’hi va impactar molt. "Si ja ajuda veure un infermer o un metge donant tot el que donen per nosaltres, veure que una estrella com Ricky s’hi implica i ve a veure’t a la teva habitació… Em va donar molts ànims per continuar lluitant", assegura. Porta posada la samarreta del finat cantant Pau Donés amb el lema Viure és urgent, que el base li va regalar aquell dia.

L’escala de valors

"En l’escala de valors, una derrota està molt a baix", se sincera el jugador del Barça, que es va allunyar l’any passat de les pistes durant un temps per cuidar la seva salut mental. "Sent esportista pots animar algú només que et vegi, i sempre utilitzaré aquesta sort per ajudar. Els esportistes tenim uns objectius i unes obsessions, però de vegades tenim l’escala de valors una mica desestructurada. Tot i que sigui dur, venir a un hospital i poder ajudar et dona una altra perspectiva i t’humanitza", assegura l’esportista del Masnou, que va iniciar la seva fundació com a promesa a la seva mare, víctima d’un càncer el 2016.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

"Intentar estar bé és la meva prioritat, que les coses surtin millor o pitjor és momentani i fluctua, l’important és fer el que estigui a les teves mans i sentir-te bé amb tu mateix i amb el que fas", diu Ricky Rubio. "Amb la fundació tenim diferents projectes i per desgràcia se’ns n’han anat alguns nens i nenes, i això fa mal. Però també en veus d’altres que es recuperen i tiren endavant i això et dona esperances per continuar lluitant i contribuir que la societat sigui una mica millor", assegura.

L’any que ve, l’Izan estudiarà el doble grau de Fisioteràpia i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. "Haver passat aquesta malaltia ha sigut una sort per a mi. He tingut problemes més complicats i me n’he pogut sortir, així que he après a relativitzar allò que no és tan important i a donar-li importància a allò que sí que ho és", explica mentre llueix orgullós la samarreta que li va regalar Ricky. Viure és urgent.