Embargaments d’Hisenda i la Seguretat Social al compte dels directius

Alguns membres de la junta del Barça no han pogut afrontar les seves obligacions personals i els organismes oficials han hagut de recuperar part d’aquests deutes, fins i tot per multes de trànsit, en l’únic compte on hi havia diners.

Embargaments d’Hisenda i la Seguretat Social al compte dels directius

TONI FRIEROS

5
Es llegeix en minuts
TONI FRIEROS

Pocs dies abans de les eleccions a la presidència del FC Barcelona del 7 de març del 2021, Jordi Basté va organitzar a RAC1 un debat amb Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa, els tres aspirants. En el brogit de la batalla, Font va exigir a Laporta que digués quines persones hi havia rere l’aval. "S’ha aprovat l’estructura de l’aval, ho suportarem els membres de la junta... I un cop dipositat a LaLiga, no hi ha cap inconvenient a explicar com s’ha avalat aquesta quantitat, que és molt important", li va contestar el candidat Laporta.

A l’hora de la veritat, aquest aval no el van suportar en la seva totalitat els membres de la junta directiva, perquè més de la meitat dels 124 milions que es van haver d’avalar, els van posar persones alienes a la junta. Aquesta va ser la principal raó per la qual, dies abans de les eleccions a la presidència del FC Barcelona, va dimitir Jaume Giró (exconseller de la Generalitat), al comprovar que en l’estructura de l’aval no hi participaven alguns directius i que s’esperava l’aportació de persones alienes a la candidatura Estimem el Barça. I en qualsevol cas, Laporta mai ho ha explicat.

Requeriment d’informació

Avui és l’Agència Tributària la que vol saber qui van ser les persones que van avalar la candidatura de Laporta a la presidència el març del 2021 i quin import va avalar cada una. Igualment sol·licita la numeració dels comptes corrents en què es van dipositar aquests diners i en què es van tornar els interessos. I és més, també requereix que s’expliqui per escrit de manera detallada l’operativa ordinària de l’aval constituït.

Tot això es desprèn del requeriment d’informació que l’Agència Tributària ha posat en marxa, document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Està confirmat que el principal avalador de la candidatura, l’empresari José Elías, ja ha acudit personalment a Hisenda a explicar la seva participació. El propietari de la companyia energètica Audax i La Sirena va ser el que va aportar l’aval més abundant, prop de 40 milions d’euros, i Jaume Roures va ser el segon pel seu import, ja que el fundador de Mediapro va garantir al Banc de Sabadell (a través de la seva empresa Orpheus Media SL) una pòlissa concedida a la junta directiva del FC Barcelona de 30 milions i que només va estar vigent durant uns mesos.

El mateix Jaume Roures va voler deixar molt clar al seu moment que no es tractava de cap préstec o donació i només va demanar als membres de la junta directiva el reemborsament del cost econòmic de la garantia a l’acabar la vigència d’aquesta. El juliol del 2022, Roures (Orpheus Media) va rebre una transferència per part d’aquells de 100.000 euros.

Per la seva banda, segons consta a EL PERIÓDICO, Elías va obtenir el compromís de Laporta que el Barcelona li abonaria les despeses financeres del seu aval, cosa que finalment no va passar i que va acabar provocant l’enuig de l’empresari badaloní, que va acabar desvinculant-se del president i del seu entorn malgrat que gràcies a ell (i a Roures) no es van repetir les eleccions i l’anterior director general d’Audax, Eduard Romeu, va entrar a la junta com a vicepresident econòmic.

Respecte al compte col·legiat hi ha un segon factor que no deixa de ser sorprenent i que parla del control real que els directius han exercit sobre aquest. Malgrat que va ser obert amb l’única finalitat de fer front al cost de l’aval, durant tot el temps que s’ha mantingut operatiu (ho continua estant), ha hagut de fer front a nombrosos embargaments contra alguns membres de la junta actual.

En concret, es tracta d’embargaments de la Seguretat Social, de l’Agència Tributària i fins i tot de multes de trànsit. És a dir, alguns dels membres de la junta actual no han pogut fer front a les seves obligacions personals i els organismes oficials han hagut de recuperar part d’aquests deutes econòmics en l’únic compte corrent on hi havia diners.

Estem parlant de milers d’euros. Un directiu té un deute pròxim al milió d’euros amb l’Agència Tributària i aquest organisme oficial li ha anat retirant diners del compte mancomunat. El mateix passa amb un altre directiu que manté un elevat deute amb la Seguretat Social.

Un altre compte corrent

I si és sorprenent el tema dels embargaments, no ho és menys que el novembre del 2022, un any i mig després de prendre possessió del club Laporta, la responsable del gabinet presidencial, Manana Giorgadze, enviés un correu electrònic en què sol·licitava a 11 directius de 17 que s’abonés la quantitat de 124.865 euros. No obstant, afegia que havien de fer aquest ingrés no al compte corrent mancomunat que ja existia des del març del 2021, sinó en un compte personal de Laporta al Banc de Sabadell.

Va cridar l’atenció que en aquesta adreça electrònica hi faltessin cinc directius: Elena Fort, Rafael Yuste, Xavier Puig, Antonio Escudero i Ferran Olivé. D’aquests dos últims hi ha constància que ja van pagar la part que els tocava en l’altre compte corrent. Dels tres primers s’ignora si ho han pagat tot, una part o res.

Els diners de la campanya

Notícies relacionades

A més de tots els ingressos de les diferents empreses, n’hi va haver dos més al compte corrent solidari, de 150.000 euros cada un i procedents de la candidatura de Laporta a les eleccions del 2021. És a dir, 300.000 euros que van sobrar de la campanya electoral. És sabut que els integrants d’aquesta candidatura (alguns), van haver d’abonar 150.000 euros per fer front a les despeses de la campanya a fons perdut.

Amb tot, el sobrant no es va utilitzar per compensar els directius que més diners havien posat respecte d’aquells que no van posar la mateixa quantitat o cap. Malgrat que havien entrat 300.000 euros al compte mancomunat, Laporta va continuar demanant 124.000 euros a uns directius mentre que va permetre que altres continuessin sense aportar. Aquest greuge econòmic va arribar a crear molt malestar entre els directius.