ciclisme
Alaphilippe rubrica una gesta enorme al Giro
L’excampió del món triomfa en solitari després d’una etapa bonica plena de pujadetes i amb un tranquil Pogacar amb la ‘maglia rosa’.
Julian Alaphilippe és un ciclista que sempre s’ha d’estimar. És igual el lloc on hagi nascut perquè ell ja és una llegenda de la bicicleta, un ídol per a qualsevol que no només estimi aquest esport, sinó que miri de disfrutar de l’espectacle i sobretot dels corredors que es converteixen en artistes, els que escullen el dia i el lloc per atacar i realitzar una gesta en una de les etapes del Giro més amenes fins ara.
Va ser igual que Tadej Pogacar tornés a exhibir la seva cara més conservadora perquè la festa estava al davant, perquè era el dia en què Alaphilippe tornaria ressorgir després de dos anys de rodar amb incertesa i després de guanyar-se crítiques fins i tot en la direcció –mai dels companys– del seu equip. Perquè era la tercera vegada que ho intentava i no estava Pelayo Sánchez per amargar-li la festa i deixar-lo sense el premi del triomf, el que va aconseguir ahir després d’una llarga, valenta i extraordinària fuga, que en la fase inicial va comptar amb el suport de l’italià Mirco Maestri.
No era un dia qualsevol perquè en ocasions no és necessari dibuixar grans pujades, sinó deixar-s’ho tot en pujadetes que deixaven el pilot sense respiració, amb un aire que canviava de direcció però que impulsava les bicicletes perquè Alaphilippe creués la línia d’arribada a la magnífica mitjana de 46,8 km/h, una barbaritat, quan va rodar bona part dels 193 quilòmetres programats només amb l’ajuda de Maestri, l’última desena en solitari. Era una jornada marcada en vermell per un corredor que fins ara mai havia guanyat en el Giro, per sis victòries en el Tour i una en la Vuelta. Era un Alaphilippe a qui amb 31 anys alguns ja condemnaven per haver perdut suposadament l’espurna que el va impulsar a guanyar dues vegades el campionat del món i a estar a punt d’emportar-se el Tour del 2019.
Pujada al 20%
Però Alaphilippe no havia marxat, sinó que s’estava preparant una victòria del Giro en solitari després de deixar anar a l’inici d’un repetjó que arribava al 20% Maestri, el seu fidel company d’escapada i des d’allà buscar el triomf al sortir amb vida ciclista de la persecució encapçalada pel corredor equatorià Jhonatan Narváez, segon a la meta i primer líder d’aquest Giro. I sobretot per reivindicar-se davant Patrick Lefevere, el mànager del Soudal, el seu equip, que a l’inici de temporada va treure suposats draps bruts a la premsa a l’assegurar que Alaphilippe estava més per la festa que pels entrenaments, cosa que va causar la indignació de la parella del corredor, Marion Rousse, exciclista, model, comentarista del Tour per a la tele francesa i directora del Tour femení, que va sortir en defensa del seu company i pare del seu fill.
Va ser un embolic, segurament injust per al corredor, al qual Alaphilippe va respondre amb fugues en aquest Giro per demostrar que encara té que molt a dir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia