Emma Ramírez: "Al Barça no vaig poder disfrutar; ara em sento futbolista"

És una final especial.

És un partit bonic i especial, sobretot per a mi, que he jugat allà. Hi he estat tres temporades. Enfrontar-te no només als millors del món, sinó a gent a qui coneixes, sempre fa una mica més motivador el partit.

¿Farà alguna cosa diferent?

No faré res especial. De supersticions com a tal només en tinc una per entrar al camp. L’important és calmar una mica les ganes i la il·lusió parlant amb amics i família. Deixar anar el que porto dins per arribar tranquil·la a aquell dia.

Se’n va anar del Barça amb un gust agredolç. ¿Està recuperant la tranquil·litat i la confiança?

Sí. Ve una mica determinat pels minuts. L’any passat no vaig poder disfrutar de tots els que m’haurien agradat, però aquest any sí que és veritat que, a través de la confiança que m’han fet, he pogut acumular molts minuts i poder tornar a sentir-me futbolista i a disfrutar al camp.

¿Amb què es queda del que va viure a Barcelona?

Una cosa que sempre m’ha agradat del Barça, dels jugadors que hi ha ara, dels que hi han passat i dels que passaran, és que la competitivitat i les ganes de guanyar mai s’acaben. En qualsevol títol, des del més petit fins al més gran, van a totes.

Les majoria de joves de la Masia han de marxar. Hi ha un mur difícil per obtenir un lloc en el primer equip.

Sí. D’una banda, estàs contenta perquè t’estàs entrenant amb les millors, ets en el millor equip del món, probablement. Però, d’altra banda, setmana rere setmana veus que no aconsegueixes tenir minuts, que, malgrat l’esforç, mai t’arriba l’oportunitat. I potser quan t’arriba són molt pocs minuts i surts amb la necessitat d’aprofitar-los al màxim, perquè potser no es tornarà a repetir. És una mica complicat, fer balança del que cau per un costat i per l’altre.

Amb el Barça ho va guanyar tot.

No sé si és casualitat, però l’únic que em queda per guanyar és la Copa de la Reina. Per sort, vaig poder guanyar molts títols amb el Barça, però em falta la Copa.

Si mira enrere i pensa en la decisió que va prendre de tornar al Barça una temporada abans de tornar a la Reial Societat, ¿creu que va ser encertada?

Mai em penediré d’haver tornat al Barça la temporada passada, tot i que fos molt difícil per a mi. Crec que em va donar experiències que són molt difícils de viure i que potser no viuré més. I tampoc em penedeixo d’haver pres la decisió de sortir-ne. Crec que encara tinc molts anys per davant i el que necessito ara és jugar.

¿Com és el projecte de la Reial Societat?

A part de no voler parar de millorar, la Reial té una idea que m’encaixa molt bé. Crec que tenen una filosofia bastant semblant a la que m’agrada a mi, com jo entenc el futbol.

¿Com és aquest futbol?

Tenim una essència que sempre intentem respectar. Totes tenim clar que la pilota, sempre que puguem, ha de ser nostra la major part de partit. Després, quan ja tenim la pilota, ens queden moltes altres armes. Totes entenem el futbol d’una manera bastant semblant, tant l’staff com les jugadores, i això hi ajuda.

En això té molt a veure la visió de Natalia Arroyo.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

La meva relació amb ella sempre ha sigut molt bona, des que la vaig conèixer en la selecció catalana. Té una idea molt semblant a la meva de com jugar a futbol. Ella sap com treure’m el màxim partit possible. Té molts coneixements tant tàctics com tècnics i sempre els ha intentat transmetre.

Fa uns anys era impensable un desplaçament massiu d’espectadors per a un partit femení.

Per mi és un orgull. Fa cinc anys era inimaginable que algú es desplacés a veure un partit nostre. ¡És que no venia ni Déu! I ara veus estadis plens, que la gent es preocupa per les dates, on serà el lloc per organitzar-se. Tant de bo vinguin més de la Reial que del Barça [riu]. Però que la gent s’animi, perquè crec que serà un dia molt maco.