La final que no va existir

Fa 30 anys d’una final. D’una final que va certificar el final del Dream Team de Johan Cruyff. Es compleixen avui tres dècades d’aquell partit que va deixar les ruïnes d’un gloriós equip, que havia guanyat per al Barça la seva primera Copa d’Europa a Wembley 1992, al costat de l’Acròpolis d’Atenes.

Aquella derrota, que reconstrueix Fabio Capello, el tècnic del Milan, per a EL PERIÓDICO, va precipitar la sortida de Zubizarreta (acomiadat en un autobús de l’aeroport), l’adeu de Michael Laudrup ("no l’aguanto més", va dir el danès sobre Cruyff) i va obrir el compte enrere del creador del Dream Team. El maig de 1996, Núñez el va acomiadar. Avui Capello té 77 anys i una memòria excel·lent que li permet retenir el que es va produir aquella nit a l’Olímpic d’Atenes. I ho explica en primera persona:

[...] "Ho recordo tot d’aquell partit. El dia anterior a la final vam estar a l’estadi. Primer vam entrenar nosaltres; després, el Barça. Jo vaig deixar el meu segon entrenador amb un altre ajudant, que es miraven el que feien ells. Em van dir que Cruyff va jeure sobre la gespa recolzant el cap en la pilota. Després es van fixar que va parlar amb els àrbitres, que estaven al camp, i que els va demanar que es regués la gespa."

VOLÍEM QUE LA PILOTA SORTÍS PER FERRER.

Vam preparar la final molt bé. No podíem permetre que Guardiola estigués tranquil iniciant l’atac del Barça. El mateix vam pensar amb l’holandès... ¿Com es diu? ¡Koeman, aquest! Les seves passades verticals i ràpides ens podien fer molt mal. Volíem evitar que la pilota sortís a través d’ells i que, en canvi, anés per la banda dreta, on hi havia Ferrer. Per això va posar Albertini sobre Guardiola i Massaro i Savicevic sobre Koeman.

Teníem molta pressió al centre del camp amb Marcel [Desailly]. Em va ajudar molt el partit que vam perdre contra la Reggiana a casa just abans. Havia de fer canvis en la defensa. No tenia Baresi ni Costacurta. Vaig decidir posar Maldini com a central amb Filippo Galli i col·locar Panucci com a lateral esquerre. ¿A la dreta? Tassotti, és clar. Era fix. Era el capitano. A la final, ells només van tenir una oportunitat. Cap més. Nosaltres vam jugar molt millor".

"VAIG VEURE UN BARÇA MOLT NERVIÓS, FEIA MOLTES FALTES.

El Barça en cap moment va tenir el control del partit. En realitat no hi va haver final. Als 58 minuts, amb el gol de Desailly, ja estàvem 4-0. Recordo, per exemple, que en el segon gol vam fer 23 tocs abans que Massaro marqués. Vam estar molt, molt bé...Vaig veure un Barça nerviós, molt nerviós, que cometia moltes faltes.

Es va poder veure tot el que havíem preparat. Els jugadors van fer tot el que havíem treballat. Va ser un partit gairebé perfecte. Ah, per cert, no em va agradar al final la declaració que va fer Cruyff: ‘Hem perdut perquè hem comès errors’. ¡Sisplau! Cal tenir respecte pel contrari. Quan perds, perds. Quan guanyes, guanyes. Però no va ser així com ho va dir Cruyff.

Em va ajudar molt que Michael Laudrup no jugués. ¿Per què? Crec que ell podia ficar-nos en problemes a causa de la seva velocitat mental, el seu regat, el seu desequilibri en un contra un. Hauria hagut de doblar el seu marcatge per evitar problemes. Em vaig quedar més tranquil, sens dubte. I el Barça no tenia cap altre jugador amb la mateixa qualitat. Però era un equipàs: Zubi, Koeman, Guardiola, Stoichkov, Romário...".

"SI PATEIXES LA PRESSIÓ, LA MENT ET CREMA.

Als meus jugadors, al vestidor, abans de començar, només els vaig dir: ‘Jugarem tranquils i traurem la pilota a Cruyff, ¡que la tenia sota seu el dia abans de la final!’. Semblava que dormís, ajagut a la gespa. ‘¡Li traurem la pilota del cap!’. Ho vaig fer perquè tothom deia que no hi hauria partit. Que la Copa seria d’ells.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

No havia tornat a veure el partit des de 1994, però quan va arribar l’època de la covid el van retransmetre en un canal de televisió. El vaig veure després de 27 o 28 anys... ¿Què vaig pensar-ne? Em va encantar veure’l.

He de reconèixer que tot el que va dir Cruyff abans em va servir per omplir de motivació el meu equip. Recordo que ell va dir: ‘Ells tenen Desailly, però nosaltres tenim Romário’. Ho vaig comentar a Marcel. En aquesta mena de partits la ment és fonamental. T’ajuda o et crema. Si pateixes la pressió d’una final, la ment et crema. I a nosaltres ens va ajudar, perquè ningú creia que poguéssim guanyar. Vam sortir frescos i molt nets. A l’acabar, hi havia una alegria immensa perquè havíem guanyat un partit en què tothom deia que no podíem fer-hi res".