Pogacar clava una altra pallissa als seus rivals de la crono

El Giro cada dia que passa es converteix en un paradís tenyit de rosa per a Tadej Pogacar. En cada cita important de la carrera surt més líder, més ferm i intractable al capdavant de la general. Ell corre sol i els altres s’han de conformar a lluitar per la segona plaça que des d’ahir ocupa Geraint Thomas, però ja a l’estratosfèrica distància de 3,41 minuts. Pogacar gairebé es pot aturar a fer un cafè en una terrassa sense que ningú l’inquieti a dalt de tot de la classificació de la prova.

Tocava una contrarellotge: 31 quilòmetres i no hi va haver sorpreses. No va guanyar Pogacar perquè, quan es traça una etapa d’aquestes característiques sense una costa, amb rectes molt llargues perquè la bici es converteixi en un coet i amb Filippo Ganna en acció, ningú pot resistir la fúria del ciclista italià. Ni tan sols Pogacar, que no va complir guanyant al costat del llac de Garda, però sí que va certificar l’objectiu de distanciar els rivals a més de tres minuts amb la part més dura de la muntanya encara tancada a la capsa de sorpreses del Giro. Per començar, avui, potser l’etapa més inquietant, amb cinc ports, entre ells el Mortirolo, malgrat que no s’afronta pel vessant més dur, i l’ascensió camí de la meta al Mottolino de Livigno, amb desnivells superiors al 18% en l’última fase de la pujada.

Etapa clau de muntanya

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Seria una etapa inquietant per a qualsevol líder del Giro excepte per a Pogacar, que apareix com el candidat número u a la victòria sempre que no sorgeixi una escapada incontrolada. Però és que el fenomen eslovè no falla mai i turmenta els contrincants. Els rivals, principalment Thomas i el corredor colombià Daniel Martínez, hi posen el coll, però cada dia clau, com ahir a la contrarellotge, surten noquejats. Thomas va fer un gran esforç, una crono valenta i gairebé perfecta. Va quedar a 45 segons de Pogacar, l’únic que gosar rodar durant els primers quilòmetres amb més bons temps que Ganna, un portent en la contrarellotge, un espectacle per guanyar la impressionant mitjana de 53,4 quilòmetres. Ni tan sols Pogi va poder assolir, per poc, els 53 per hora de mitjana.

En canvi, i al contrari que la setmana passada, Ganna va poder respirar perquè no hi havia un pendent final perquè Pogacar es lluís i s’emportés la quarta victòria d’etapa, que haurà d’esperar, almenys, fins avui. Ningú li fa ombra ni amb un para-sol petit.