Pogacar suma a l’estil Merckx la cinquena victòria en el Giro

Volia l’etapa i es va quedar amb la recompensa de la maglia rosa i de les ulleres del mateix color. Va ser com si Tadej Pogacar, inqüestionable des del primer quilòmetre del Giro, entregant-li les relíquies, li donés el relleu a un jove de 20 anys que entusiasma els italians, que com tots els seguidors del ciclisme miren de buscar un relleu a figures ja retirades, les últimes Vincenzo Nibali i Fabio Aru. Es diu Giulio Pellizzari, va ser segon el 2023 en el Tour de l’Avenir i mou la fe ciclista del seu país amb la passió amb què puja pels cims.

Pellizzari es va quedar a les portes de guanyar la seva primera etapa del Giro. Li va passar una cosa semblant al que li havia passat diumenge a Nairo Quintana, per qui va treballar el Movistar en una etapa retallada per la neu (va passar de 206 a 118 quilòmetres), però intensa amb dos ports en la part final i, sobretot, per la duresa dels dos últims quilòmetres, rampes de garatge per on va ascendir Pogacar a plaer per aconseguir la cinquena victòria. Ja té els seus rivals a més de set minuts a la general. I tot i que semblés que guanyava per casualitat o per accident, ho tenia ben estudiat fins al punt que va creuar la línia de meta comptant amb els dits el quintet de triomfs que reuneix en una ronda en què en comptes de competir sembla que es passegi.

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

La veritat és que ahir tampoc va fer un desgast exagerat. Va ser protegit pel seu equip, que alhora va estar lliure de servei davant l’esforç sense prima del Movistar. Julian Alaphilippe, que es mereix el premi a la combativitat del Giro, va estar escapat tot el dia, tot i que les cames ja no van poder impulsar la bici amb força en els exagerats dos quilòmetres finals.

Va ser allà on Daniel Martínez va arrabassar la segona plaça de la general a Geraint Thomas, amb el cansament propi d’un corredor que dissabte complirà 38 anys. La tercera setmana es fa molt llarga, sobretot si al líder li dona per continuar apuntant-se la victòria, amb tres etapes de muntanya encara per decidir. Per això, els italians, que miren de veure la llum davant l’atroç domini de Pogacar, van tenir amb Pellizzari una raó de pes per alegrar-se i festejar la segona plaça de l’etapa com si d’una victòria es tractés. Pogacar no va tenir pietat d’ell, com de cap altre ciclista, perquè és la viva reencarnació d’Eddy Merckx 50 anys després de l’última victòria del Caníbal al Giro i el Tour.