L’Unicaja arrasa el Manresa i acaba amb la seva aventura

El campió de la fase regular, l’Unicaja, va acabar amb l’aventura del Manresa en el play-off de l’ACB. Una aventura memorable per a una modesta entitat el gran èxit de la qual passa per mantenir-se any rere any a la Lliga, però que ha aconseguit arribar al play-off tres vegades en sis cursos, a més d’una final de la Champions a Bilbao i dues participacions en la Copa del Rei. Es va imposar la lògica al Nou Congost, ja que els d’Ibon Navarro, que somien amb el títol, van arrasar un Manresa impotent, que va capitular en el tercer quart després d’un parcial de 0-9.

La línia de tres que tant li va funcionar al Manresa al Martín Carpena –va sucumbir en l’últim quart– va acabar per ser la seva frustració a casa (7/37, 18%), on l’Unicaja, liderat per Kravish (12 punts), els triples de Kalinoski i una banqueta infinita, va demostrar el seu poder.

Sonaven tambors de guerra al Nou Congost, tenyits de vermell i en ebullició, disposat a guiar els seus, que a falta de triples van trobar refugi a la pintura. Va arrencar encertat Geben des de la mitjana distància, fort també a l’ampolla. No es desenganxava un Unicaja coral i sempre al límit en defensa, guiat per Kravish i Taylor a falta, de nou, de Kendrick Perry.

Bon començament

Notícies relacionades

Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit

L’Espanyol afronta un partit amb valor doble a Vitòria

Es va fer fort en defensa l’equip de Pedro Martínez i va començar a córrer, paradís per als elèctrics Badio i Taylor, que obrien bretxa amb les seves penetracions fins a l’explosiva irrupció de Travanté Williams, que va anotar primer un triple desequilibrat i va encendre el Congost després amb un triple sobre la botzina des de camp propi (28-20).

En el segon acte, l’Unicaja va trobar el sempre afilat canell de Kalinoski i el de Carter per arribar al descans a dalt (36-40). Era fràgil el Manresa i el seu rival es va endinsar en la ferida amb un sagnant parcial de 0-9 orquestrat per Kravish, Ejim i Kalinoski que va desarborar els catalans i va obligar Pedro Martínez a parar el rellotge (38-49). La resignació de l’últim quart es va transformar en orgull i tribut de l’afició al seu equip. Més que la meta final, els aficionats agraeixen el com; un equip que els ha divertit i que lluita fins al final, fent-los creure, de nou, que el pressupost no sempre ho és tot per colar-se entre els vuit millors.