Una jornada històrica
"Això va molt més enllà"
Mentre les futbolistes del Barça miraven d’emportar-se una infinitat de records de San Mamés, buscaven la manera d’interpretar un èxit que transcendeix l’esport i les fixa en l’eternitat.
Bandera en mà, Mapi León recorria la gespa. Sonava Freed from Desire de Gala pels altaveus a tot volum. "Voler més i més, la gent només vol més i més", clamava la cançó. Els canons de confeti custodiaven el podi encara buit a l’espera de les flamants campiones d’Europa. Els aficionats a les grades s’abraçaven i cantaven a ple pulmó que el que ha fet el seu equip ha marcat un abans i un després en el futbol mundial. Si algú podia fer-ho, era aquest Barça. Bilbao serà etern i elles també.
"Això va molt més enllà" /
Vicky López creuava els dits asseguda a la banqueta. Gairebé no volia ni mirar. Els minuts finals de partit eren asfixiants amb un Lió que es resistia a deixar anar la corona. Però el Barça mai ha sigut d’aquells que demana permís per prendre el que és seu. La col·legiada va xiular el final i les futbolistes i l’staff culer van arrencar a córrer. Es van abraçar, van plorar i van deixar anar tot el pes que fa cinc anys que suporten.
Alexia va alçar el trofeu al cel de Bilbao. La capitana va firmar una nit perfecta, on va culminar una temporada que en molts moments se li ha fet dura. Amb la copa a la mà, només la podia mirar i acariciar-la, a més de besar-la quan Aleksander Ceferin, president de la UEFA, la hi va entregar. Això sí, poc li va durar entre les mans. Irene Paredes la va rebre de la que és la seva amiga, la seva confident, en una abraçada que destil·lava tendresa. Totes dues han viscut els anys més negres del futbol, i ara poden celebrar juntes quan tot resplendeix. Després va venir la volta d’honor, entre salts i abraçades, fins que Alexia es va apoderar del bombo per fer cantar a tota la grada.
Després d’una petita celebració sobre la gespa, les jugadores se’n van anar a l’autobús. Això sí, després de desmantellar l’estadi emportant-se records que no sabien ni com posarien a l’avió. Un escut de dos metres, cartells i globus van pujar també mentre la música ja ressonava dins.
Sentiments
"El dia d’avui és molt especial", confessava Aitana Bonmatí amb la medalla d’or penjada al coll. Ella, culer des de petita, que ha viscut durant aquest últim any una voràgine de sentiments, no podia deixar de somriure. "Segur que és uns dels millors dies que he viscut mai com a barcelonista. Cada dia que hem guanyat un títol és important. Va més enllà de tot això el que hem aconseguit. Hi ha moltíssims culers que s’han desplaçat a Bilbao. Pots guanyar partits o perdre’ls, però el que estem aconseguint va molt més enllà", afegia la Pilota d’Or, que va encarar la final amb el seu gol.
El temps dirà com serà recordat aquest Barça, perquè sens dubte ara és impossible donar-li la dimensió que es mereix. Ara tot sembla massa real, els guions se segueixen com si es tractés d’una pel·lícula, però el que han fet aquestes jugadores és real. Segurament, les úniques que saben tot el que han passat al vestidor són elles mateixes. Aquells dies en què entrenar no ve de gust, que et canses de no tenir rivals directes a la Lliga o que el cansament després de mesos i mesos de competició fan efecte. També aquests en què sents que has tocat sostre, que no podràs aconseguir-ho o que el Lió sempre estarà per sobre, amb les seves vuit Champions, com va dir Endler abans de la final.
Doncs aquest Barça ja en té tres. I en cinc anys. I, com va repetir Aitana una vegada i una altra, això va molt més enllà del futbol. Els títols es queden a les vitrines, però un San Mamés ple amb un desplaçament històric quedarà per sempre. Els carrers de Bilbao plens, banderes i bufandes de la final esgotant-se en les parades i famílies senceres ocupant els bars mentre les més petites canten els noms dels seus ídols. Elles han canviat la història i no només dins del camp.
Giráldez es reivindica
Jonatan Giráldez va expressar en l’hora del triomf definitiu l’enuig que havia acumulat per les reaccions suscitades a partit del moment que es comprometés amb el Washington Spirtit nord-americà. «Comentaris com que si treballava en dos llocs i el rendiment de l’equip baixaria...», va voler recordar ahir.
Notícies relacionades«Hi haurà gent que pujarà al carro ara, però sé com funciona això. Hi ha molta mala intenció per part de molts», va dir el tècnic, sense aclarir de què parlava ni per quin motiu i sense identificar tampoc els causants del seu enuig.
Però tot això no entelava la plenitud «inenarrable amb paraules» que sentia amb la seva primera victòria sobre el Lió: «El que més m’ha agradat és com juguem. Va ser una victòria merescuda i parla molt bé de la feina que s’ha fet». Giráldez se’n va del Barça amb 10 títols en 12 competicions disputades.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia