Les neurones de Bonmatí i Putellas

1
Es llegeix en minuts
Aitana y Alexia corren juntas tras el 2-0 definitivo sobre el Olympique de Lyon.

Aitana y Alexia corren juntas tras el 2-0 definitivo sobre el Olympique de Lyon. / Susana Vera / Reuters

Ens van dir que el futbol femení no interessava a ningú, però 50.827 persones gairebé van omplir San Mamés abans-d’ahir a la final de la Champions entre el Barça i l’Olympique de Lió. Ens van dir que no generava negoci, però tres cadenes (DAZN, La 1 i TV3) van retransmetre el partit en directe, igual que la majoria de publicacions digitals. A més, un grapat de grans empreses (Vueling, Nike, CaixaBank i Iberdrola) i institucions com la Generalitat van contractar publicitat per felicitar les guanyadores, que diverses marques patrocinen tot l’any, com Oakley i Cupra.

Ens van dir que no es podia comparar amb el masculí, però el Barça d’Aitana Bonmatí i Alexia Putellas guanya fins que no li queda ningú per guanyar i aquesta temporada ha aconseguit tots els títols, quatre de quatre (Lliga, Copa, Supercopa i Champions). Elles han superat els de Xavi en rendiment i fidelització, amb més neurones que testosterona.

Notícies relacionades

Ens van dir que la professionalització del femení era impossible, però un conveni col·lectiu fins al 2026 compatibilitza les aspiracions econòmiques de les esportistes amb la capacitat financera dels clubs. Malgrat ser insuficient, posa les bases per a desenvolupaments futurs més ambiciosos que no seran lliures d’espines. Perquè ara diuen que l’èxit de San Mamés és pel baix preu de les entrades. També, que les xifres del futbol femení estan inflades per l’atenció dels mitjans i que com a esport desigual morirà d’èxit.

EL PERIÓDICO no hi està d’acord i aspira a ser testimoni d’això, com ha passat aquest cap de setmana amb la participació de Laia Bonals, Carol Álvarez, Begoña González, Marta Corredera, Paco Cabezas, Joan Domènech i Jordi Grífol. L’aposta continuarà. Perquè mai vam fer cas al que ens van dir; perquè el creixement del femení ha de ser ordenat i sostenible; perquè és cert que no tots els equips són com el Barça; i perquè la bretxa salarial és massa alta. Diguin el que diguin.