Pogacar remata el Giro i suma el sisè triomf d’etapa

Va ser com si la sentència definitiva necessités passar pel Tribunal Suprem del Giro, reconvertit en la muntanya Grappa, com a última muntanya, a la 20a etapa. Només li va faltar treure’s el casc com si fos un barret perquè va repartir bidons, va saludar el públic i fins i tot es va permetre disfrutar dels últims 100 metres. Per això, avui a Roma, el segon classificat arribarà a 9.56 minuts i no a més de 10 d’un imperial Tadej Pogacar, que va sumar la sisena victòria d’etapa per igualar Eddy Merckx al triomf de 1973.

Ningú l’ha atacat, perquè no ha pogut i perquè com ahir, quan el seu equip va posar el ritme i només li quedava Rafal Majka, un intercanvi de paraules entre eslovè i polonès va marcar l’atac que tothom veia: els rivals de la general que pujaven a la muntanya Grappa, els pocs afortunats que eren al lloc escollit i milers de teleespectadors.

Es va escapar a 35 quilòmetres de la meta i va arribar amb 2.07 minuts d’avantatge. Cap ciclista des que Vittorio Adorni va guanyar el Giro el 1965 amb 11.26 minuts de diferència sobre Italo Zilioli havia aconseguit (de fet, serà avui) el triomf a la ronda italiana amb tant marge de temps. El 2006, Ivan Basso va estar a prop al treure 9.18 minuts a Quique Gutiérrez, anomenat El Búfal. Tot i això, és gairebé millor oblidar aquella ronda italiana, ja que les últimes etapes es van celebrar mentre la Guàrdia Civil desemmascarava Eufemiano Fuentes en l’operació Puerto i Itàlia no era aliena a les indagacions de Madrid.

Notícies relacionades

Jorge Martín, contra tots i contra tot

El trist Nadal de Frenkie de Jong

Ningú l’ha atacat

Pogacar arribarà avui a Roma vestit de rosa i or, sense que Daniel Martínez, més fresc, ni Geraint Thomas, més cansat, segon i tercer de la general, respectivament, li hagin portat problemes ni en 10 metres del Giro. Ni ells dos, ni ningú. Va atacar, va demarrar i va disfrutar per aconseguir la sisena victòria d’etapa, cinc de les quals vestit amb la maglia rosa.