Apoteosi del Barça a Sant Jaume

«En volem més», promet Alexia, capitana de l’equip campió d’Europa, davant una afició entregada a un grup icònic.

Apoteosi del Barça a Sant Jaume
3
Es llegeix en minuts
Laia Bonals
Laia Bonals

Redactora d'esports

Especialista en Esport femení

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Barça va trepitjar Barcelona amb molta ressaca. De l’emocional i de l’altra, després d’una nit llarga de celebració que va començar sobre la gespa de San Mamés. Aquest diumenge, ja a Barcelona, la festa va continuar, malgrat el son i al cansament. Les futbolistes van tornar a la plaça Sant Jaume a rebre el reconeixement, com ja va passar després d’aterrar d’Eindhoven amb la segona Champions. Els aficionats més nerviosos van venir fins i tot dues hores abans per agafar lloc. Quan l’autobús logotipat va aparcar just a l’encreuament entre la Via Laietana i Jaume I, els crits van sorprendre més d’un. El que va venir a continuació va ser un bany de masses en tota regla. L’apoteosi.

A la capital catalana va acabar la festa que va començar a San Mamés, primer sobre la gespa, després al Bilbao Arena, amb parada tècnica a l’hotel per sopar amb la copa de la Champions presidint la taula de capitanes. Amb la música a tot volum, l’autocar es va dirigir al pavelló on ja esperaven membres de la comitiva del club, altres convidats de l’entitat i autoritats. Elles, malgrat l’expectació, es van fer seva la festa. La pista, reconvertida en sala de ball, estava poblada de taules altes, on més d’una trentena de cambrers servien un coctel com a pica-pica. Hamburgueses, mini entrepans, dònuts, croissants, macarons, crispetes o llaminadures van entrar al menú, tot correctament maridat amb cerveses, vi o qualsevol altra beguda. Una festa com Déu mana.

Malgrat tenir la música a tot volum, les jugadores van ballar poc, i van seguir amb les fotografies amb les seves companyes de vestidor i família. Si una cançó va sonar reiteradament va ser Sweet Caroline, de Neil Diamond, que també va marcar el ritme sobre la gespa de San Mamés. Amb el trofeu de la tercera Champions presidint la festa, la celebració es va allargar, com tampoc podia ser de cap altra manera. Després d’esmorzar xurros (signe que la festa va ser bona), sobre el migdia, les jugadores tornaven a pujar al seu avió de Vueling, serigrafiat des de fa setmanes per portar-les durant els seus desplaçaments, acompanyades de tota la directiva present a la final. Al baixar les escales, Joan Laporta, Xavi Puig, Alexia Putellas i Jonatan Giráldez van plantar la copa en terra català.

Amb l’autobús van arribar cap a les 19.00 hores a la plaça Sant Jaume, on més de 2.000 aficionats culers esperaven. Les capitanes van ser les encarregades de portar els quatre trofeus fins a la porta del Palau de la Generalitat, on el president en funcions, Pere Aragonès, i la Secretària General de l’Esport, Anna Caula, les van rebre amb gest distès. Després de les salutacions protocol·làries, es van dirigir a l’interior del palau, no sense abans fer un cercle per saltar, una altra vegada, a ritme de l’èxit de Neil Diamond.

Final de festa amb èxit

Després dels discursos de rigor, les futbolistes van pujar al balcó i es van apoderar del micro. "Ja la tornem a tenir aquí!", va exclamar amb un fil de veu afònic Alexia Putellas. Claudia Pina va tornar a recordar l’etern rival, el Reial Madrid, durant la festa. Al crit del "Boti, boti, boti, madridista que ni boti", l’afició va fer tremolar el terra de Sant Jaume. El torn de Mapi León va començar amb la mateixa frase que quan les blaugrana van aixecar la segona a Eindhoven: "¿Com estan els màquines?", va cridar mentre els aficionats reien recordant aquesta celebració.

Ja a l’Ajuntament, i després de la recepció de l’alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, les blaugrana van tornar a sortir al balcó. I aquí va ser Cata Coll qui va amenitzar una festa que començava a ser soscavada pel cansament de les protagonistes. "He estat 24 hores sense dormir, però hem menjat xurros", va dir, deshinibida. Com Jonatan Giráldez, que va disfrutar de la seva última celebració com a entrenador del Barça. "¿Com esteu, culers? ¡Més fort, que no se us sent! Dissabte va ser un dels millors dies de les nostres vides. Gràcies per la temporada i per haver estat sempre allà", va cridar totalment entregat el tècnic culer.

Notícies relacionades

Un final de festa amb un clam ben sincer.

"Hem fet història. ¡Però en volem més!", va assegurar Alexia. I tot el que diu la capitana es compleix.