Fermín brinda el gol i l’abraçada per acomiadar bé Xavi
El Barça s’acomiada amb les senyes d’identitat de l’era Xavi: l’onze més habitual, el gol de Lewandowski, pals, fases de desgovern… «No s’ha valorat suficient la meva feina», diu.
Fermín brinda el gol i l’abraçada per acomiadar bé Xavi
"Totes les decisions són pel bé del Barça i en benefici del Barça", va clamar Joan Laporta a la festa de l’equip femení, campió d’Europa. Va parlar el subconscient del president, avisat de les crítiques rebudes per la manera amb què ha acomiadat Xavi Hernández, però aconsellat a evitar les explicacions fins a l’anunci formal del nomenament de Flick, que està al caure.
Xavi era història per a Laporta, i de la mateixa manera que no li va voler fer cas al llarg de l’última setmana, el va ignorar l’últim dia, en el tancament de la Lliga de Sevilla, amb el motiu justificat de la celebració de Sant Jaume.
Xavi se sabia història al Barça, i no va voler equivocar-se dissabte al prendre la paraula a la sala de premsa per opinar de la decisió de Laporta ni diumenge sobre la gespa del Sánchez Pizjuán. Va alinear els onze que amb més fidelitat ha alineat, indiferent als sentimentalismes, que no ha vist en la seva destitució i que tampoc va aplicar al triar l’equip. Una formació que es recitaria de memòria si es recordés en el futur per algun dels seus títols.
Incògnites indesxifrables
Va jugar Lewandowski, de qui pretenia prescindir i a qui ha substituït amb fruïció, i va marcar el seu sisè gol en cinc jornades, des que l’equip va malgastar les seves il·lusions al Bernabéu; va jugar l’enyorat Pedri, tantes vegades absent; va jugar l’apartat Fermín, tan útil en la pressió i l’arribada, que li va dedicar el golàs de l’1-2; van jugar els nens Cubarsí i Lamine Yamal, el llegat més valuós de Xavi, que interromp la seva carrera sent l’entrenador que més nois menors de 20 anys ha alineat un tècnic a la Lliga des del 2005.
Xavi deixarà sense resposta altres incògnites indesxifrables, com la sobtada suplència d’Araujo o el recent ostracisme de Joao Félix. El Barça va acabar amb Oriol Romeu al camp, el migcampista que iniciava una nova era, abandonat aviat i que representa la caiguda d’un equip.
Notícies relacionadesEl Barça es va expressar amb les característiques que l’han distingit al llarg dels 143 partits que ha dirigit Xavi amb 90 victòries. Es van repetir tics com el desgovern en algunes fases, la projecció constant en atac per la banda de Lamine Yamal, parades rellevants de Ter Stegen, dos pals que van elevar a 30 els gols frustrats…
Ja en plena nit, Xavi, davant els micròfons de DAZN, va seguir dient adeu: "Per mi hauria continuat". I alguna queixa: "Tinc la sensació que tot el que he fet ha causat terratrèmol. Que m’han apuntat molt. No he pogut treballar amb calma ni tranquil·litat. És una pena. No s’ha valorat prou la feina. Però no puc fer res més que acceptar-ho".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia