Un apassionant viatge a París al llarg de dues dècades

El primer cop que Rafael Nadal va entrar a Roland Garros ho va fer recolzat en unes crosses. Va ser el 2004 i l’extennista Carlos Costa, el seu mànager, l’hi va portar com una experiència perquè conegués el torneig, ja que no podia jugar-lo lesionat al peu. Ara, 20 anys després, una estàtua gegant seva, saltant enlaire, executant el seu conegut i temut drive, presideix les instal·lacions del Grand Slam francès en què Nadal ha guanyat 14 títols des del seu primer triomf el 2005 fins a l’últim el 2022. Ahir es va acomiadar de París en primera ronda sense tancar interrogants sobre el seu futur.

Un domini únic en la història del torneig i del tennis. Dues dècades per batre tots els rècords inimaginables, que ni el mateix Nadal podia somiar quan va mossegar per primera vegada la Copa dels Mosqueters com a campió als 19 anys, després d’eliminar a semifinals l’indiscutible número 1, Roger Federer, i guanyar el títol davant l’argentí Mariano Puerta (6-7, 6-3, 6-1, 7-5), que, dies després, seria suspès per dopatge.

Començava llavors un llarg, intens i apassionant viatge de la mà del seu oncle Toni Nadal, el mentor que li va inculcar el seu amor pel tennis des de petit, que va forjar un caràcter gairebé indestructible a la pista, la passió desbordant pel joc, la humilitat i l’esforç del dia a dia lluny de l’èxit, per superar adversitats i modelar un campió únic.

Un campió que va convertir la central Philippe Chatrier en un castell gairebé inexpugnable per a la resta de mortals des d’aquell 5 de juny del 2005, quan es va deixar caure, estès d’esquena sobre la terra vermella, la cinta blanca que recollia la seva negra melena, samarreta verda sense mànigues i pantalons blancs pirata, després d’abordar i conquerir el botí més somiat.

Derrota contra Söderling

Era l’inici d’una travessia tan única com espectacular, una ratxa en què encadenaria els primers quatre títols a Roland Garros al derrotar Federer en les finals del 2006 (1-6, 6-1, 6-4 i 7-6), 2007 (6-3, 4-6, 6-3, 6-4) i 2008 (6-1, 6-3, 6-0), fins a patir la primera derrota, el 2009, a vuitens, contra el suec Söderling. Parèntesi que aprofitaria Federer per guanyar el seu únic títol a Roland Garros.

Nadal tornaria la temporada següent a París amb més fam de triomfs per encadenar una sèrie de cinc títols (2010 a 2014) i batre el rècord que mantenia el suec Björn Borg amb quatre victòries seguides entre 1978 i 1981.

El primer rival a la final del 2010 va ser precisament el suec Söderling (6-4, 6-2, 6-4), del qual es va prendre la revenja de la derrota el 2009. L’any següent Federer va tornar a estavellar-se davant Nadal (7-5, 7-6, 5-7, 6-1). A la derrota del suís la seguirien el 2012 la de Novak Djokovic ( 6-4, 6-3, 2-6, 7-5); el 2013, el seu amic David Ferrer (6-3, 6-2, 6-3) i el 2014, de nou Djokovic (3-6, 7-5, 6-2, 6-4). El tennista serbi ja ocupava el número 1 de la classificació mundial.

Després d’aquest domini camí de la llegenda construïda a Roland Garros per Nadal durant dues dècades, els problemes físics el van fer viure els moments més complicats fins aleshores a París. El 2015 va patir la seva segona derrota i primera a la capital francesa davant Djokovic, que el va eliminar a quarts de final, i l’any següent es va retirar en tercera ronda sense jugar davant Marcel Granollers per una lesió al canell.

Semblava que Nadal, superada la trentena, havia tocat sostre, però el 2017 va ressorgir de les seves cendres per conquerir la 10a victòria en un torneig que va guanyar, sense cedir cap set, per imposar-se a la final al suís Stan Wawrinka (6-2, 6-3, 6-1). Roland Garros li va regalar en propietat una reproducció a escala real de la Copa dels Mosqueters. Ningú en la història del torneig i del tennis havia guanyat 10 títols en un Grand Slam fins aleshores.

Nadal encara superaria aquest rècord estratosfèric augmentant el seu palmarès amb quatre títols més a París. El 2018 davant Dominic Thiem (6-3, 6-4, 6-2) i el 2019 repetiria davant l’austríac (6-3, 5-7, 6-1, 6-1) que, als 30 anys, ha anunciat la seva retirada després de perdre en la prèvia d’aquest any a Roland Garros.

El 2020, en una edició disputada a l’octubre per la pandèmia, sota les pitjors condicions possibles, Nadal destrossaria Djokovic (6-0, 6-2, 7-5) en una final disputada sota sostre per la pluja. El tennista serbi va prendre la revenja l’any següent a l’eliminar Nadal a semifinals i guanyar finalment el seu primer títol a Roland Garros.

En crosses després de la victòria

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Nadal encara mossegaria una Copa dels Mosqueters més el 2022 quan va arribar coix a Roland Garros i va conquerir el seu 14è títol davant Casper Ruud (6-3, 6-3, 6-0). Era una de les victòries més ràpides i contundent de les 14 finals guanyades per Nadal a Roland Garros. El noruec encara recorda amb admiració com, l’endemà, el va veure sortir de l’hotel en crosses per la lesió del peu de la síndrome de Muller-Weiss, que l’ha perseguit des del 2005.

"Em van dir que el més normal era que no pogués tornar a practicar esport professional", recorda Nadal. Els metges no el coneixien. Es va obstinar a fer possible l’impossible per guanyar no només 14 Roland Garros, sinó 22 Grand Slams, 92 títols i, fins ara, 1.076 partits jugats des de la seva primera victòria al circuit ATP el 29 d’abril del 2002 contra el paraguaià Ramón Delgado (6-4, 6-4) en el torneig de Mallorca, organitzat pel seu amic i ara entrenador Carlos Moyà.