Els tres trets

Acaba la primera era Xavi, i els dic primera perquè no només desitjo, sinó que crec fermament que en viurem una segona ja amb un míster més bregat i experimentat. El seu primer any, on partint de molt a baix va arribar a enfilar-se fins a coquetejar fins i tot amb el títol, bé podria qualificar-se de notable. En la seva segona temporada jo repeteixo la nota, un altre notable, ja que arriben els títols, es dibuixa un horitzó, i amb pocs efectius de talent o rendiment indiscutible, aconsegueix dibuixar un futur que després no va arribar. I és que aquesta, la seva temporada final, amb un bagatge d’arques buides de metall, les decepcions s’han anat succeint sense parar i sense cap indici d’una reacció que resultés convincent o si més no creïble.

Quina cabronada això del futbol… En un club com el Barça, on perdre té conseqüències, quan sembla que arribes, et perds, i quan no saps on ets, no hi ha mans que et guiïn i sí en canvi qui et recorda que t’has perdut convidant-te a cedir les teves sabates a un altre que prosseguirà els teus passos. ¿Què ha passat aquest any? ¿Qui ha acabat amb el somni de Xavi? Jo diria que ell mateix, i és que, en un altre equip, els errors són trets que et dispares al peu, però en el Barça, aquests trets van sempre al cor, i ja saben que allà els projectils són mortals.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El primer tret ha sigut la falta de joc, hem viscut perduts, sense patró i sense pràcticament reacció. El segon, la falta de connexió amb l’afició: quan assistíem atònits a debacles difícils d’entendre, en comptes de trobar explicacions en les compareixences del nostre entrenador, aquest descrivia partits que no havíem vist, i allunyava més i més l’afició de la seva figura. I el tercer, no haver sabut aïllar-se de tot i de tots quan el moment ho requeria: el famós entorn o el domines o l’ignores, i el bo de Xavi no va aconseguir mai ni una cosa ni l’altra.

S’ha acabat aquesta etapa, i els asseguro que per a Xavi, i amb la perspectiva del temps, ha sigut la millor lliçó que es pot rebre per entendre-ho tot i per tornar un dia sabent per on xiulen les bales que mai més l’han de ferir.