Nadal s’acomiada però no diu adeu

No va confirmar, en canvi, si serà la seva última vegada a Roland Garros o tornarà el 2025. "He estat moltíssims mesos sense veure la llum i estic en pau amb mi i satisfet per tot el que aconseguit per arribar aquí. Sobre si tornaré l’any vinent, no vull enganyar ningú. Queda un any i el meu cos està com està, però no em tanco la porta. El que pugui passar és una incògnita", deia minuts després d’acomiadar-se del seu estimat Roland Garros.

Gran rebuda

El somni no va ser possible. El repte era màxim. Es va presentar com un dia de gran final i no de primera ronda com va oferir el sorteig de Roland Garros. Va ser rebut com el gran campió que és i acomiadat de la mateixa manera. La Philippe Chatrier va esclatar quan l’speaker va anunciar la presentació de Nadal. L’ovació del públic gairebé apaga la seva veu. Els crits de "¡Rafa!, Rafa!" ressonaven a la central, tancada per la tempesta de pluja que queia a l’exterior.

Tots bolcats amb el campió de 14 títols a qui, minuts abans, es va presentar cantant, un a un, des del primer de 2005 fins a l’últim el 2022, tots els seus títols. Afegits els èxits del balear als seus 22 Grand Slam, les 5 Copes Davis i els dos ors olímpics, mentre Nadal escoltava, vestit amb samarreta i vambes color blau cel d’esperança, llest per a l’últim ball o el penúltim, com se sentia pels altaveus i després va confirmar ell mateix.

Zverev ja va dir que no sortiria a jugar contra aquesta estàtua seva que presideix Roland Garros. La pressió de l’ambient la tenia assumida. Ho va dir després de saber que el sorteig l’havia aparellat amb la llegenda del torneig. "Entraré concentrat per enfrontar-me al millor Nadal", sabent que l’espanyol no està en el seu màxim nivell des de fa dos anys per les lesions i que només havia jugat vuit partits sobre terra aquesta temporada.

Trompetes i tambors

Nadal va començar servint. La seva deixada va xocar amb la xarxa. Aquest primer punt i els tres següents van caure per a l’alemany. No era el millor inici. L’"¡oh!" de decepció dels 15.000 espectadors va ressonar en unes grades de gom a gom. El primer break point (15-40) per a Nadal va arribar aviat en en el quart joc. Trompetes i tambors per celebrar-ho, però Zverev va aguantar l’envestida d’un rival, llavors fresc per a la situació, amb quatre cops guanyadors incontestables, recolzat en el seu servei i la seva poderosa dreta. Impertorbable, l’espigat alemany es va emportar la màniga incial per 6-3

Nadal no es rendia. "Som-hi, som-hi", l’animaven des de la seva llotja després d’aconseguir el seu primer break en el segon set (3-2) per avançar-se 4-2. "He tingut les meves opcions en aquell moment, però ell ha jugat molt bé. És el quart del món i venia de guanyar a Roma", deia al final.

La central era una caldera. Sonava el Bella ciao, bella ciao a les grades per animar-lo. Adrenalina al màxim per a Nadal que es va col·locar 5-3. Zverev va salvar la situació amb el seu servei i amb quatre restades espectaculars igualava el marcador amb un nou break (5-5). El pitjor moment havia passat per a l’alemany, que va salvar dos break points en el següent joc amb dos serveis directes incontestables.

L’hora de la veritat

La batalla s’allargava fins al tie-break. Arribava l’hora de la veritat. Dotze punts a cara o creu, a mort. I a la llotja Novak Djokovic i Carlos Alcaraz veient en directe la lluita. La igualtat va ser màxima (1-1, 2-2, 3-3) però Zverev va prendre avantatge de 5-3 per aconseguir el punt definitiu que certificava el segon set.

Les cares de la llotja de Nadal reflectien la impossibilitat de l’anhelada proesa. Però a la pista el protagonista seguia la seva lluita, decidit a aguantar fins que el cos li digués prou. Va aconseguir un nou break (2-0) per començar el tercer set. Però el rostre suós del 14 vegades campió a París mostrava cansament. Esbufegava. Les bateries del seu cos començaven a estar baixes. Els seus cops perdien força, les seves cames ja pesaven massa sobre la seva estimada argila.

Pressió de Zverev

"Estic satisfet de com he jugat. He tingut opcions reals però una casa no es construeix en dos dies. Aquest partit arribava massa aviat. Però és el que hi ha per no ser cap de sèrie. Les meves sensacions eren bones, em trobava preparat i penso que no estava gaire lluny de fer una cosa important", valorava Nadal. No hi va haver gaire més després d’aquest 2-0 amb què Nadal va iniciar el tercer set. Zverev va mantenir la seva pressió aclaparadora per igualar el marcador i ja no deixar escapar la victòria, la quarta d’11 enfrontaments en el circuit.

El tennista alemany, respectuós, no va celebrar el triomf, li va oferir la mà a la xarxa, mentre una ovació més acompanyava Nadal. El guanyador va agrair la seva carrera, va fer un breu parlament i es va allunyar per deixar Nadal que parlés a la pista entrevistat per l’extennista francès Cedric Pioline. "Era dificil estar aquí, no he estat segur de venir fins a l’últim moment", va afirmar.

Un gran premi

"Les condicions no eren les millors. Sabia que no estava al 100%", deia mentre anunciava als espectadors que tornarien a veure’l d’aquí uns mesos a Roland Garros disposat a jugar els Jocs Olímpics de París. No va aclarir, però, si aquesta seria la seva última presència en el Grand Slam de la terra. "No sé si serà la meva última vegada. No ho puc assegurar al 100%", va manifestar.

Minuts després, en una sala de premsa atapeïda, Nadal deixava en suspens el seu possible retorn a Roland Garros el 2025. "Queda molt lluny. De veritat que no sé el que faré. No us enganyo. Res és blanc o negre. En la vida real hi ha grisos", insistia.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Jugar a Roland Garros aquest any ja era un gran premi al seu treball en els "dies negres, que han sigut molts". N’estava orgullós, no; molt orgullós. Igual que pels seus 14 títols. "Em sembla inigualable, difícil imaginar-ho. Segur que quan això s’acabi encara ho valoraré molt més", deia.

Roland Garros tenia preparat un homenatge però Nadal va demanar els organitzadors que no l’hi fessin. "Hi haurà temps per a homenatges. Mallorca no queda tan lluny de París".