El 80% de les futbolistes tenen trastorns de salut mental

L’esport està ple de prejudicis. Et diuen què hauries de fer, com hauries de parlar o què hauries d’esperar. O voler. Et posen una pressió a sobre desmesurada que t’esgota i asfixia amb el pas dels anys, si no es cuida la salut mental. Aquesta que ha sigut tabú durant anys. El sindicat FutPro vol que aquest silenci es trenqui donant veu a les futbolistes perquè relatin, amb total llibertat, el que han viscut i què necessiten per afrontar-ho amb garanties.

A Espanya, gairebé el 80% de les futbolistes ha tingut símptomes de depressió, estrès o ansietat a causa de l’exigència de l’esport d’elit, segons l’estudi presentat pel sindicat majoritari del futbol femení. A més, més de la meitat de les jugadores reconeix no haver-se sentit recolzada pel seu club en aquell moment tan difícil. L’estudi posa l’èmfasi en el fet que l’activitat esportiva d’elit requereix un comportament molt regulat, cosa que porta molts clubs a exercir una pressió sobre les jugadores perquè el seu rendiment mai baixi. Un altre dels aspectes que influeixen en la salut mental de les futbolistes són els trastorns alimentaris, ja sigui desencadenant-los o amplificant-los. El 14% de les futbolistes admeten haver tingut algun TCA.

Problemes diferents

"L’esport es fa a costa de les esportistes, no amb elles. Els diners es reparteixen a costa de les esportistes i de vegades de la seva salut", manté Amanda Gutiérrez, presidenta de FutPro. "Els problemes de salut mental existeixen en el futbol masculí i en el femení, però són diferents. Aquí ens jutgen pel nostre cos. Patim assetjament o abusos o veiem com aquests passen. Les institucions han d’aprendre que cal escoltar les futbolistes", afegeix. Per això, des de FutPro demanen que es posi el focus en elles, en la seva necessitat i a dotar-les de recursos per poder afrontar tots els reptes.

"És difícil adonar-se que les coses no van bé i parar, prioritzar-se a una mateixa i cuidar-se", explica en l’estudi Anna Torrodà, exjugadora del Llevant i exinternacional absoluta que ha decidit parar la seva carrera de manera indefinida per cuidar la seva salut mental. "Saber envoltar-se de gent que et fa bé i de professionals capacitats per acompanyar-te en el procés. En el futbol, com en tots els àmbits de la vida, quan el cap no està bé, res funciona, per això és primordial donar-li la importància que es mereix. La societat cada vegada està més conscienciada del tema, però encara falten moltes eines i coneixement sobre aquest", relata la futbolista.

Notícies relacionades

LeBron, el rei que no es desgasta

"Mai et fiïs d’algú que no riu"

L’estudi conclou que el 96% de les futbolistes creuen que les seves companyes oculten els seus problemes de salut mental i més del 90% de les futbolistes no se senten còmodes explicant que els tenen. "El 91,7% de les futbolistes no confien en la Lliga", remarca Gutiérrez. La confiança de les esportistes en les institucions és molt baixa, i és preocupant que aquesta dada es vegi encara més reduïda any a any.

Amb aquest segon estudi s’han obtingut punts de millora clau perquè les jugadores mai vegin minvat el seu rendiment per qüestions emocionals. És molt positiu veure que més del 55% de les futbolistes opinen que les institucions han avançat en els últims anys en aquest punt, però preocupa que al final únicament és la meitat de les jugadores. Totes les altres senten que el progrés és molt lent i molt petit respecte al que necessitarien. Per això, el següent pas serà afegir un annex al conveni col·lectiu, ja en fase final de negociació tot i que encara sense data per al tancament. Un protocol de salut mental amb tots els casos a tenir en compte i opcions per resoldre les seves inquietuds.