Giacomo Agostini: "Márquez és pur xou, et fa aixecar del sofà a cada volta"

Expliqui’m, ¿què li sembla aquest Mundial que tot just acaba de començar?

No crec que la meva opinió sigui gaire diferent de la que mantenen tots els aficionats. Tots estem comprovant que es tracta, sens dubte, d’una de les edicions més apassionants, divertides, diferents, incertes, molt incerta, de les últimes dècades, cosa que el fa encara més atractiu i, sobretot, és un gran espectacle perquè hi ha moltes motos que poden guanyar i autèntics campions pilotant-les. I tothom es diverteix molt.

Pot ser que la incertesa, no saber qui acabarà guanyant, el fa encara més atractiu.

La igualtat mecànica, l’existència de quatre marques capaces de guanyar, com poden ser Ducati, Aprilia, KTM i, fins i tot, GasGas, ja que les japoneses semblen patir una sotragada perillosa, i, per descomptat, l’enorme qualitat dels pilots, fan que cada cap de setmana, tant dissabte com diumenge, pugui guanyar qualsevol. I, a més, cal afegir-hi que un dia l’electrònica no està bé, les suspensions fallen, els pneumàtics no duren, tornen les vibracions i fins la durada de les carreres fa que es multipliqui la incertesa. És un canvi continu.

¿Quina cursa li agrada més, la curteta de dissabte o la tradicional dels diumenges?

La carrera a l’esprint és molt divertida, ja que els pilots donen el cent per cent sempre, durant totes les voltes, al no témer pel desgast dels pneumàtics. En la cursa llarga, necessites administrar les gomes i això no m’agrada tant, perquè estem parlant de carreres, això és racing i, per tant, això d’haver de tallar gas a meitat del gran premi, perquè puja la pressió dels pneumàtics i altres coses estranyes, no m’agrada. El nostre esport és un esport de velocitat, no de regularitat. Ha de guanyar el més ràpid, no el que administri millor les rodes o utilitzi millor el cap.

Ja veig que, com a gran campió, com el millor de tots els temps, vostè continua preferint les motos d’abans.

No és que prefereixi les motos d’abans, que sí, és veritat, prefereixo les motos d’abans, més salvatges. El que passa és que, ara, hi ha massa electrònica. No m’agrada que hi hagi tanta electrònica, tanta aerodinàmica. Les motos no són avions, són motos i han de continuar sent motos. Jo vull que els pilots siguin més decisius. Prefereixo que les motos siguin motos i que els pilots siguin més determinants.

Sembla que això canviarà una mica, a partir del 2026.

¡Tant de bo! ¡Tant de bo! Jo vull, hi insisteixo, que sigui el pilot qui piloti la moto, no que la moto sigui pilotada per l’electrònica. Avui fins i tot sentim els enginyers, els telemètrics, dir que sense l’electrònica, els pilots no serien capaços de pilotar aquestes motos i això em sembla un escàndol, una cosa il·lògica. No pot ser que actualment tot estigui en mans de l’electrònica. Hem d’augmentar el valor del pilot, de les seves mans, de la seva experiència, de la seva intel·ligència, de la seva gosadia.

Però l’espectacle és excel·lent.

No ho dubto, tot i que m’agradaria que la batalla entre pilots, entre campions, es pugui veure cada dia, en totes les curses. Sempre n’hi ha algun, o alguns, que té problemes. Hi insisteixo, un dia l’electrònica, un altre la suspensió, un altre els pneumàtics, d’altres la posada a punt... No sé, m’agradaria que ningú patís tants contratemps i tots poguessin lluitar, obertament, pel podi. El públic no entén d’aquestes coses.

Vostè sempre ha defensat la personalitat, la cursa, el pilotatge, la manera de córrer de Marc Márquez. ¿El troba molt diferent dels altres pilots?

El nostre públic, els nostres aficionats, sempre, també passava a la meva època, van als circuits a veure pilots, herois, que facin coses diferents dels altres. Els nostres fans venen als circuits a veure gent com Diego Armando Maradona, Rafa Nadal, Cassius Clay, Leo Messi, Cristiano Ronaldo, Valentino Rossi, Michael Jordan, Giacomo Agostini, perdó, perdó... Esportistes diferents, únics, que fan coses que els altres ni somien poder fer. Perquè si qualsevol pot guanyar, la gent està en el seu dret de pensar que això és massa fàcil. I no ho és, no.

Hi insisteixo, ¿què pensa del ressorgir de Marc Márquez?

És evident que, després de molt patiment i sacrifici, ha tornat. Marc és un grandíssim pilot, és clar que sí. Ell està, sens dubte, entre aquests esportistes especials. Ha guanyat vuit títols mundials en tres categories diferents, ningú li ha regalat res i sempre ho ha fet de manera espectacular, peculiar, única. És un pilot que sempre, durant tota la cursa, durant totes les voltes, t’ofereix el més gran dels espectacles, és pur xou. Quan corre Marc, tothom sap que passarà alguna cosa. Marc et fa aixecar del sofà tota l’estona, a cada volta.

Gairebé tothom diu que aquest títol el guanyarà el pilot més regular i no el més ràpid.

Miri, a mi aquesta teoria, que la considero certa, no m’agrada. I no m’agrada, pel que li he comentat abans: això són curses motorsport, racing, velocitat, hauria de guanyar el més ràpid, però, sí, s’ajunten tants factors per guanyar que, en un campionat tan llarg, amb tants caps de setmana, tantes curses, dissabte i diumenge, curtes i llargues, diferents països, diferents circuits, diferents climes, per emportar-te el títol has de guanyar molt i per guanyar molt no només fa falta gosadia, valentia i una gran moto, necessites talent, un do i utilitzar el cap. El cap és vital en un campionat tan llarg i exigent, amb tants candidats al podi a cada carrera. El campió ha de ser talentós, sí, tenir el talent que et dona la mare naturalesa, tenir una bona moto però, sobretot, utilitzar el cap.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

¿Vostè, que sap d’això, troba explicació al fet que les fàbriques japoneses estiguin com estan?

Estic molt sorprès que Honda i Yamaha siguin a la cua de la graella. Em sembla un fet insòlit, perquè es tracta de dos fabricants immensos, grandiosos i vencedors. Yamaha fa 20.000 motos al dia i Honda guanya amb el seu motor a la F-1. Espero que els japonesos es recuperin. Diuen que han de contractar enginyers europeus, no dic que no, però els japonesos sempre han tingut la millor tecnologia. Hi insisteixo, han guanyat sempre, tota la vida. Guanyen allà on competeixen, així que estic convençut que es recuperaran. Els necessitem.