El jutge exculpa Laporta del cas Negreira per prescripció

Joan Laporta ha quedat totalment exonerat del cas Negreira en una setmana. L’Audiència de Barcelona va estimar ahir els recursos presentats i va anul·lar la decisió del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona d’acusar el president i els que eren els directius del Barça entre el 15 de juny del 2003 i el 30 de juny del 2010 pels pagaments a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira

El tribunal considera que aquests delictes, com la falsedat documental, l’administració deslleial i la corrupció esportiva, estan prescrits. D’aquesta manera, Laporta queda exculpat de qualsevol delicte del cas Negreira. Fa una setmana, l’Audiència de Barcelona va estimar el seu recurs per un possible suborn que va cometre a l’autoritzar aquells pagaments. La resolució també exonerava el club d’un delicte comptable que presumptament hauria comès com a entitat mercantil abans del 2010.

El delicte de suborn

L’Audiència de Barcelona va considerar que no es podia aplicar el delicte de suborn al descartar a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i el CTA com a organismes públics, de manera que Negreira no tindria la condició de funcionari per rebre els suborns. A més, el delicte de corrupció esportiva es va introduir en el Codi Penal només una setmana abans que Laporta deixés el càrrec. Per això, el jutge decreta la prescripció dels delictes d’administració deslleial i falsedat documental. En els dos casos la prescripció és de cinc anys. La investigació es va iniciar el 2023.

El Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona mantenia imputat Laporta i persones "que estiguessin integrades en l’organigrama del club i que tinguessin una responsabilitat efectiva en la decisió d’efectuar els pagaments presumptament il·lícits" a Enríquez Negreira i al seu fill a través de les societats Dasnil, Nilsad i Soccercam. A més, el jutjat els acusava d’un delicte de corrupció esportiva, administració deslleial i falsedat en document mercantil.

De 10 a 15 anys

El jutge Joaquín Aguirre considerava que el termini de prescripció era d’entre 10 i 15 anys des de l’octubre passat, quan va emetre la interlocutòria que atribuïa la condició d’investigats a aquella junta per un delicte de suborn. Argumentava que, al ser pagaments seguits als Enríquez Negreira, el període de comissió de delicte seria més llarg.

Contra aquesta decisió van interposar recurs Laporta i altres implicats en el procediment, com els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. L’Audiència de Barcelona considera que no es pot comptabilitzar el termini de prescripció d’aquests delictes com fa el jutjat, per això deixa fora Laporta i els membres de la seva primera junta, entre els quals podria estar Rosell. "Hem d’entendre que cada investigat, i, en aquest cas, cada president del FC Barcelona, ha de respondre, en el seu cas, pels pagaments indegudament realitzats durant el període en què van exercir el càrrec, i la data de finalització és la que determinaria el dies a quo a partir del qual s’hauria de començar a computar el termini de prescripció", explica el tribunal.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Segons l’Audiència de Barcelona, "el còmput del termini prescriptiu es correspondria amb el moment en què Laporta va abandonar el seu càrrec de president", i és a partir d’aquí que s’haurien de comptar cinc anys, que és el termini establert pels delictes dels quals estava acusat.

El tribunal ha rebutjat la petició de Rosell d’arxiu de la investigació pels delictes pels quals està imputat, ja que el seu termini de prescripció, al comptar el presumpte suborn i corrupció esportiva, és de 10 anys, i no havien transcorregut quan va ser imputat a mitjans del 2023. Les acusacions particulars que exerceixen el Reial Madrid i LaLiga es van oposar als recursos del Barça, de Laporta i de la resta d’investigats.