El Madrid juga contra la seva llegenda

Per alguna cosa a la banqueta visitant despatxa el més escèptic dels entrenadors, un Ancelotti que va desterrar la paraula "confiança" del seu vocabulari un 23 de maig a Atenes, després de perdre amb el Milan una final que guanyava el Liverpool (3-0) al descans. Des d’aleshores Carlo no ha tornat a donar res per fet, la millor manera d’afrontar aquesta final trampa en la qual tots aposten per un triomf blanc per la consistència de l’equip i el pes històric de la seva samarreta. El Reial Madrid enfila la seva 18a final de Copa d’Europa (amb només tres derrotes) buscant enllaçar el que seria el seu vuitè títol consecutiu sense fallar. No hi ha cap més club que exemplifiqui millor que "les finals es guanyen, no es juguen". Les cases d’apostes taxen aquest favoritisme merengue pagant la victòria blanca a un exigu 1,30 per euro invertit, mentre que el triomf alemany es dispara fins als 3,25. Però Carletto ha sigut molt clar amb els seus jugadors: "Patirem en el partit. Sentirem por i això és bo. L’èxit és a prop". Missatge a un vestidor que arriba a aquesta final sense conèixer la derrota en aquesta edició de la Champions (vuit victòries i quatre empats), però que ha coquetejat amb l’abisme contra el City, el Bayern i, en menor mesura, davant el Leipzig. Un equip que ha convertit en les últimes temporades l’angoixa en la seva zona de confort.

A més, la trajectòria del Borussia en aquesta Champions genera com a mínim inquietud. Els alemanys van sortir líders del grup de la mort per davant de París Saint-Germain, Milan i Newcastle, per després deixar a la cuneta l’Atlètic i, de nou, el PSG de Mbappé. En cap dels casos eren favorits, ni per passar en el seu grup ni per superar les eliminatòries, però els nois de Terzic han desbordat tothom amb una actitud infrangible i una desimboltura incontenible. Sancho i Adeyemi, que s’acomiaden del curs al no haver sigut convocats per les seves seleccions per a l’Eurocopa, dibuixen un somriure al seu equip per banda mentre Füllkrug actua de martell piló en punta i Brandt exerceix de quarterback amb Sabitzer passant l’escombra i Emre Can el pal de fregar a la seva esquena. Un equip que esprem cada pilota robada amb transicions verinoses que martiritzen el seu rival. Divertiment alemany disfressat d’un futbol d’anada i tornada.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Ancelotti, que no vol caure en la seva trampa, mantindrà la seva recepta clàssica: una defensa "pessimista" i un atac "optimista". Carletto elogia el "pessimisme" de defenses com Nacho, sempre preparat per a la pitjor de les situacions, mentre promou en atac l’entusiasme indomable de Vinícius i el futbol llibertari de Bellingham. El Madrid, que mirarà d’esquivar els entrebancs dels borussers, planeja una final en bloc mitjà tancant passadissos en el mig amb Camavinga i Valverde com a factors correctors. Kroos cuinarà el joc en el seu comiat mentre Jude emplatarà les ocasions i Vinícius i Rodrygo salpebreran l’atac amb el seu dinamisme habitual.

S’enfronten els dos equips més indòmits d’aquesta Champions. Dos rivals que no saben rendir-se i que prefereixen morir drets a viure de genolls. Per això hi haurà molts partits dins del mateix partit. Només si el Madrid envia primer a la lona al Borussia tindrà certa tranquil·litat davant la irracionalitat militant d’un entrenador, Terzig, que abans d’asseure’s a la banqueta va ser un maó més d’aquest mur que la seva afició aixeca a la grada i que tenyeix de groc i negre l’atmosfera dels partits. Allà els borussers no tenen rival.