Així guanya el Madrid

El club capta i fitxa futbolistes amb projecció perquè es converteixin en estrelles vestides de blanc. Un pla de treball perfectament definit. Per descomptat, hi ha una bona plantilla dirigida, a més, pel millor entrenador del món, Ancelotti, capaç de treure el millor de cadascun dels seus futbolistes i aconseguir que tots remin en la mateixa direcció. Això no és gens fàcil, per cert. Un entrenador, en definitiva, que no està lligat a cap estil, que s’adapta al que té i en treu el màxim partit.

Així, amb aquesta manera de treballar, ha guanyat ja cinc Champions. L’abraçada amb Zidane abans de recollir la copa representa la història més gloriosa del Madrid, amb un president que ha aconseguit, gràcies a un model avançat al seu temps, guanyar la partida als clubs estat. Semblava missió impossible, però és una realitat aclaparadora que fins i tot el culer més recalcitrant reconeix.

Les idees en el Madrid estan clares. Estabilitat econòmica per sobre de tot, el millor estadi del món i una gestió de la plantilla clara i ferma: ningú està per sobre del club. Es digui com es digui i hagi fet història o no. Cristiano i Sergio Ramos ho saben a la perfecció. I el que vindrà, pel que fa a fitxatges i edat mitjana de la plantilla, apunta que el club blanc estendrà el seu domini durant uns quants anys més. Per exemple, amb Mbappé.

Florentino Pérez va començar a treballar en el seu fitxatge l’endemà que el jugador s’hi negués, ara fa dos anys. El més fàcil era tancar-li la porta, tenir orgull i buscar una altra estrella. Però va ser el contrari. Sabia que el francès se’n penediria. I ell es va quedar tranquil, controlant els temps per fitxar-lo gratis aquest estiu, malgrat que guanyarà menys que al PSG.

Oblidar l’ADN

Els jugadors no van al Madrid només per diners. Busquen, també, la felicitat i la glòria. Que ho diguin a Bellingham, que va tenir a sobre de la taula tots els diners del món de la Premier i ara és campió de la Champions i un noi tremendament feliç.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Europa es rendeix a un equip que mai deixa de creure, que, com deia Jude, "si no em mates, vaig per tu". El Dortmund podia haver marcat tres gols en la primera part, és cert. Però el Madrid no perdona. Per això és el millor, tot i que algun jugador com Rodrygo es confongui fent picades d’ullet a Guardiola quan no toca.

És una evidència que el Reial Madrid és molt gran, una condició que pateixen però assumeixen els culers. Quin remei. El Barça necessita un pla de futur per tornar a competir per tot. Una bona opció seria oblidar el gastat ADN, adaptar-se a la plantilla que tingui i jugar per guanyar. Una bona manera d’afrontar la reconstrucció. ¿Oi, Flick.