Iziar Martínez, la promesa espanyola de l'escalada que viu com escala, “sense comparar-me ni mirar resultats”

Iziar Martínez (2005, Valladolid) és de Valladolid, encara que fa tres anys que viu al nord-oest de Madrid, a Las Rozas, a la casa on resideixen els seus avis. Es va traslladar fins allà apostant per l'escalada, una activitat que va mamar des dels tres anys quan acompanyava els seus pares durant jornades a la muntanya. “Al principi no m'agradava, però suposo que de tant ser-hi em va picar el cuquet, ho vaig començar a provar i a voler millorar…” i l'any passat, amb 18 anys, 'Ichi' va finalitzar tercera al Campionat del Món Juvenil de Bloc, primera al Campionat d'Europa de Bloc i segona al Campionat d'Europa de Dificultat.

A Madrid també hi viuen els oncles d'Iziar, de manera que sempre ha estat envoltada de família i no ha tingut problemes per fer noves amistats. Li agrada gaudir de la música, el cinema, les converses i les passejades quan no té uns peus de gat posats, “soc molt polivalent, m'agrada fer moltes coses”, ens explica.

Tot i això, normalment està enfilada a una paret ja que s’entrena cada tarda -menys quan li toca competició-. Ha acabat el batxillerat i ara està sospesant agafar-se un any sabàtic o emprendre alguns estudis relacionats amb l'esport. El que li demani el cos i la ment de qui ja s'està preparant per competir de tu a tu amb les estrelles de l'escalada sènior. L'any passat ja va quedar tercera en una prova de Copa d'Europa (sènior) i aquest any està totalment enfocada a fer aquest salt “físic i mental” per a la màxima categoria, en la qual ha competit de manera intermitent durant prop de cinc anys, “vull millorar el meu rendiment”.

L'ineludible treball mental

'Ichi' és una de les promeses de l'escalada espanyola que s'està cuinant a foc lent, sense presses i, sobretot, sense perdre el temps perquè gràcies a la visita setmanal a un psicòleg manté com a principal objectiu “gaudir de l'escalada i posar el focus en el rendiment en lloc del resultat i m’ajuda. No m'agrada pensar en el resultat, si ho faig acostuma a anar a pitjor perquè em poso més pressió. El meu focus ha canviat molt i ara intento no comparar-me amb les meves companyes i això fa que millori molt”.

Aquest aprenentatge és el més positiu que de l'esport aplica en el seu dia a dia. “Per mi, l'esport és igual que la vida: de vegades et compares tota l'estona amb els altres i t'oblides de la teva vida. Pensar així m'ajuda molt”, comenta Iziar, que aquesta temporada ja ha pujat dues vegades al podi a la Copa d'Europa juvenil.

 Els seus referents

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

En aquest camí físic i mental, Iziar està acompanyada de referents com “els meus pares, sobretot. I Janja Garnbret (l'eslovena medalla d'or a Tòquio 2020) pot ser una de les persones que més admiro del món perquè és molt constant i completa. També la japonesa Ai Mori és el meu referent perquè és més baixeta que jo i aconsegueix fer coses increïbles”.

Als seus 19 anys i després d'aquesta xerrada amb ella, a Iziar Martínez se la pot dibuixar com una escaladora prometedora, una arquitecta conscient dels grans materials amb què compta per edificar una bonica carrera esportiva i dels obstacles i barreres que ha de superar perquè res s'esfondri. Potser, pas a pas, d’aquí a uns anys se la vegi competint per grans fites com anar a una cita olímpica: “És un somni, però sense obsessionar-m’hi. Al final això és un resultat que pot arribar o no. Jo lluitaré per fer-ho possible, però també gaudiré del procés”.