Márquez es queda amb la Ducati oficial

Tot just arribar a Mugello, Marc Márquez va dir que no pensava continuar vinculat a Ducati si la idea era que havia d’acceptar córrer en l’equip satèl·lit Prima Pramac. "No és oficial i no correré allà", va sentenciar el català. Era un míssil llançat contra la finestra del despatx de l’enginyer Gigi Dall’Igna, creador de la poderosa Ducati bicampiona i home decisiu a l’hora d’escollir el futur company de l’actual bicampió, Pecco Bagnaia. Era un dispara i oblida als peus de Claudio Domenicali, el CEO de la fàbrica, que, dissabte, va visitar el circuit de la Toscana per ajudar a prendre aquesta decisió tan important. Era un avís per a navegants per a Davide Tardozzi, el director de Ducati Corse, que tant admira MM93. I era un aquí estic jo per al principiant Mauro Grassilli, el nou director esportiu de la casa vermella.

No sé si tots ells, però molts d’ells van veure tremolar els fonaments del seu projecte a l’intuir, al confirmar, que la seva idea (fitxar Martín per a l’equip oficial i retenir Márquez, amb material 2025, en la seva millor escuderia satèl·lit) tocava sostre, es convertia en una cosa impossible. Diuen que Domenicali té por a Márquez. "És massa bo i perillós, pot trencar el bon ambient de Ducati", però sap de negocis més que ningú i l’arribada de MM93 seria una autèntica bomba d’imatge, comercial i de vendes.

Dall’Igna, que pensa que Marc "és el pilot perfecte, consumat, campioníssim", i Martín, "el campió que s’està formant", admira gairebé tant, o més, que Tardozzi a Márquez, adoren la seva personalitat, tots dos bavegen quan el veuen pilotar la seva Desmosedici (inferior) i, a més, pensen que el seu fitxatge és un cop tan o més gran que el que va protagonitzar la mateixa marca, el 2011 i el 2012, quan van contractar Valentino Rossi.

La decisió de Domenicali

Márquez va deixar anar aquest míssil al llegir en La Gazzetta dello Sport i conèixer que un membre de l’staff de la casa italiana li havia confirmat, de paraula, a Albert Valera, mànager de Martín, a Montmeló, que seria l’elegit. Márquez, probablement, fins i tot es va assabentar que Dall’Igna havia parlat per telèfon amb Martín per confirmar-li l’ascens i per això el català va remoure els fonaments de Ducati Corse per tornar a sembrar el dubte en els seus responsables. Dall’Igna, Tardozzi i Grassilli van entrar en pànic i van esperar que Domenicali arribés a Mugello. I, només llavors, van decidir canviar de cavall.

"Si no em garantiu ser el company de Pecco, deixaré Prima Pramac Ducati i em buscaré una altra marca i una altra escuderia", els va dir el madrileny. L’amenaça no va fer efecte i, segons va poder saber ahir EL PERIÓDICO, va ser un que acaba d’arribar, com Mauro Grassilli, el que va informar a Martín que, del que s’havia dit a Barcelona, res de res, que l’elegit seria Marc Márquez per al 2025 i 2026.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

És evident que es tracta d’una traïció en tota regla. Legal, normal, coses de l’elit, dels negocis, dels diners, però molt poc ètica. És evident que l’operació esportiva, tècnica, d’imatge i comercial per part de Ducati és com en els temps del Doctor immensa i espectacular. Però no és menys evident que Márquez, que va camí del millor Márquez de tots, es fica a la gola del llop, en una fàbrica, en un projecte totalment italià. És per això que Bagnaia sempre ha dit que li agradaria que el que arribés no trenqués l’harmonia. És clar que Pecco considera molt més rival el de Cervera que el seu col·lega Enea Bastianini o Martinator.

Quan Martín va saber que no seria el substitut de Bastianini a Ducati Corse, va donar ordres al seu agent perquè activés qualsevol de les diverses ofertes que havia rebut. Potser per la seva amistat amb el veterà Aleix Espargaró es va decantar per Aprilia, la fàbrica de Noale, que té una moto que ja es fa amb Ducati, KTM i GasGas per ficar-se al podi de cada GP.