Alcaraz i Sinner, el yin i el yang del tennis

«El futur no es pot predir. És un somni i estem treballant per estar al més a prop possible», deia Jannik Sinner quan li preguntaven pel número 1 dies després de guanyar l’Open d’Austràlia. Aquest somni es va fer realitat dimarts a París, mentre jugava els quarts de final de Roland Garros contra Grigor Dimitrov. La retirada de Novak Djokovic el convertirà dilluns en el 29è tennista que arriba al cim del rànquing des de la seva creació el 1972.

«Ara és el número 1, així que és el favorit. Serà un gran repte guanyar-lo», va valorar Carlos Alcaraz davant el seu nou enfrontament amb empat a quatre victòries amb l’italià. «Tots volen veure aquesta semifinal», deia el tennista murcià, que ahir es va prendre un descans per visitar, amb l’equip i família, el Bois de Boulogne. Dia de natura per carregar bateries i preparar la gran semifinal. Una final avançada. El duel generacional dels hereus del Big Three.

Itàlia, mentrestant, embogia amb el seu primer número u de la història. «El número 1 està molt bé, però no he vingut a París a buscar-lo, soc aquí per millorar el meu joc a terra. És una conseqüència del treball de molts anys. Els partits no es guanyen el dia que es juguen, sinó preparant-te, treballant durant mesos, potser anys», va dir el protagonista.

Sinner ha tingut una progressió espectacular en els últims sis mesos des que va guanyar Novak Djokovic a la Copa Davis al novembre. Però la seva progressió ha crescut a foc lent, lluny de l’explosió amb què va entrar Alcaraz en el circuit.

Només tres derrotes

Des de la final del Masters que va jugar a Torí abans de la Davis, Sinner només ha perdut 3 dels seus 43 partits. En aquell període, a més de l’Enciamera per a Itàlia, ha guanyat l’Open d’Austràlia, el torneig de Rotterdam i el Masters 1000 de Miami. Les seves úniques derrotes han sigut a la final del Masters contra Djokovic i, aquest any, les semifinals d’Indian Wells contra Alcaraz i les de Montecarlo contra Tsitsipas.

Però el seu èxit ve de lluny, quan va decidir marxar de San Candido, el poble a les Dolomites on va néixer fa 22 anys, per anar, amb només 13, a l’acadèmia del seu primer mentor, Riccardo Piatti, a Bordighera, a prop de Montecarlo. Tot un canvi per a un nen feliç a casa, i que triomfava entre els millors esquiadors de la seva edat. Amb Piatti es va fer tennista professional, però tampoc va dubtar després a fer un pas endavant quan, fa dos anys, va decidir treballar amb Simone Vagnozzi i l’australià Darren Cahill, un tècnic que atresorava en el seu palmarès haver dirigit tres números u (Andre Agassi, Lleyton Hewitt, i Simona Halep).

Sinner té un caràcter oposat al d’Alcaraz. Fred, calmat, pacient l’italià, per explosiu, alegre i temperamental el tennista murcià. Un yin i yang perfecte per al canvi generacional del tennis, que busca hereus a Federer, Nadal i Djokovic. «Espero que els pròxims 10 o 15 anys segueixi lluitant amb ell. Estic agraït per tenir Jannik en el circuit. Em fa ser millor jugador, aixecar-me per millorar i apujar el meu nivell», destacava el número 3 mundial.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

A la pista tots dos mostren aquest caràcter diferent, però el seu tennis és igual d’espectacular. Poderós amb els seus cops, Sinner ha millorat el seu físic i modelat el cos amb molt treball. Tàcticament, l’italià és ordenat i molt sòlid. Alcaraz és més genial. Capaç de qualsevol cop i màgic amb les deixades, que s’han convertit en una de les seves armes. «És un cop que em ve molt bé. L’he entrenat des de petit. Quan anava amb el meu pare em feia aquest joc de toc: cops tallats i deixades».

Djokovic, operat

Novak Djokovic va decidir operar-se del menisc dret ahir al matí a París amb la intenció de poder jugar els Jocs Olímpics que es disputen a Roland Garros a partir del 27 de juliol. La recuperació del tennista serbi haurà de tenir un període mínim de tres setmanes, per la qual cosa no podrà jugar a Wimbledon (de l’1 a 14 de juliol). Lesionat al genoll dret, durant el seu partit de vuitens contra l’argentí Francisco Cerundolo, Djokovic va anunciar la seva retirada de Roland Garros sense poder jugar el partit de quarts contra el noruec Ruud.