Més Núñez que mai

Joan Laporta durante la emisión de El podcast del President en Barça One.

Joan Laporta durante la emisión de El podcast del President en Barça One. / FCBARCELONA

2
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

No va plorar, ni tan sols es va emocionar. Joan Laporta va tornar al lloc que millor domina: la retòrica. I, per descomptat, al discurs que el va convertir en president del Barça. Aquell que arriba al cor, a l’ànima, del soci, del culer que el va votar, del barcelonista que s’ho empassa tot, especialment la teoria, invencible, que ens persegueixen, que volen que desapareguem, per terra, mar, aire i jutjats. I, evidentment, va tornar aquesta frase que va fer fortuna: "Els barcelonistes només ens tenim a nosaltres". I els miners.

En temps d’angoixa, d’escàndols no explicats per inexplicables (el seu paràgraf sobre el préstec d’ISL i el compte dels directius per fer front a l’aval és, no només vergonyós, sinó lamentable i gairebé il·legal, tot i que tot fos aprovat pel seu exsoci i amic, el compliance), d’acomiadaments incomprensibles com el de Xavi (doncs sí, sí, li van molestar les seves decles, vaja), de temporades zero sota zero, el millor continua sent buscar enemics exteriors.

Campanyes orquestrades

Laporta sap d’això més que ningú. En aquest sentit, amb aquest rostre rodó, amb aquest punt fràgil de veu al qual només li va faltar repetir l’afegitó de quicir, Laporta comença a ser un clon de Josep Lluís Núñez, quan, hi insisteixo, argumenta que l’ataquen i que tot són campanyes orquestrades, des de Madrid, per descomptat, perquè el Barça no aixequés cap.

Quan la teva intenció és únicament sortir dels diversos destrets, laberints, martingales, embolics en què t’has ficat, tot i que ahir vam veure el president més personalista i presidencialista de tots, corres el perill de contradir-te contínuament.

Vejam, si tu dius una cosa i la contrària en el teu relat és perquè o no saps el que dius o no tens un discurs ni projecte coherent o, simplement, menteixes. No pots estimar Xavi i agrair-li tot el que ha fet, dir que (esperes) que continuï sent el teu amic i, immediatament, explicar que tot (o gairebé) era un desastre i que, en efecte, com dèiem molts (i vam ser maltractats per Xavi), l’equip no estava entrenat ni treballat. La preparació física era nefasta, ha reconegut Laporta. Quan ho deien els altres, eren antibarcelonistes.

Notícies relacionades

Quan tu dius que això de Mbappé és un pegat (més) del Reial Madrid i que nosaltres anem per una altra banda, per la banda de criar nens a La Masia que arribin a la meta del Camp Nou, ¿què fem amb Lewandowski? ¿Què fem amb els intents i les entrevistes de Xavi amb Haaland i Bernardo Silva, perquè fitxin pel Barça del planter i modest?

Quan dius que sempre vas confiar en Xavi i que Flick va aparèixer de sobte, no pots dir que feia temps que el tècnic alemany aprenia què és el Barça, analitzava els seus partits i estudiava el planter. No, no ho pots dir, perquè et traeixes a tu mateix. O ens enganyes. De nou. El cop a Xavi ha sigut terrible, ja que, probablement amb l’única intenció de mantenir il·lusionats els seus, és a dir, aquest grup de milers de socis fidels a Laporta, ha dit que Flick li ha dit que, ben preparats (no allò de Xavi), aquesta és una plantilla que donarà grans alegries al soci. Al soci, que segueix a la Lluna.