El pla de l’‘invisible’ Flick

Va venir, va dinar amb Deco, va sopar amb Laporta i la seva àmplia comissió esportiva, va firmar fins al 2026, es va fotografiar amb la samarreta del Barça que portava a l’esquena el seu nom, va gravar un breu vídeo (ni dos minuts i mig durava) i va tornar a marxar. L’invisible Hansi Flick –primer entrenador en la història contemporània del club el fitxatge del qual no ha sigut presentat oficialment– va deixar, això sí, un pla escrit. El pla alemany que és, en realitat, el full de ruta que li va fixar el Barça, que no té diners per a grans revolucions, oprimit com està per la misèria.

"Això és el que hi ha", li van venir a dir tant Deco com Laporta en aquestes primeres converses per redissenyar el projecte esportiu després que els contactes inicials arrenquessin el gener passat; així van donar temps perquè Flick estudiés en profunditat els recursos que tindrà al Barça. És el que hi ha i amb això t’apanyes. Si de cas tres retocs (migcampista defensiu, lateral i extrem pur) i poc més, i sense pensar en les estrelles del mercat, inaccessibles per al Barça, que no s’hi pot ni acostar. Se’n va anar Haaland al City fa dos anys. Després Bellingham al Madrid la temporada passada i ara Mbappé passa pel Bernabéu. Jugadors utòpics per a un club endeutat.

Lewandowski com a cap

En el seu pla, que és el del Barça, Flick ho accepta tot. Tot el que no volia, per exemple, Xavi. Accepta mantenir l’statu quo del vestidor, amb Lewandowski com a far ofensiu, una peça que tenia la maleta a la mà si hagués continuat el tècnic de Terrassa i ara és intocable. A través del davanter polonès, que farà 36 anys a l’agost i té en Pini Zahavi el mateix agent que el nou entrenador, es construirà, una temporada més, l’estructura ofensiva de l’equip.

Aquest és el punt de partida del nou Barça. O potser del vell Barça. Vell perquè els pilars no es toquen –aposta imprescindible i, alhora, obligada pel planter amb la llum que projectin Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Fermín, Héctor Fort i Marc Casadó, el següent a arribar– i nou perquè és urgent canviar la preparació física d’un equip que queia, segons Laporta, en la mitja hora final.

"No acabàvem els partits com volíem", va arribar a dir el president en l’entrevista de dimarts passat a Barça One posant dos exemples. Tots dos contra el Madrid. Primer, a Montjuïc (1-2). El gol de Gündogan va resultar finalment estèril davant la reacció blanca sintetitzada en els gols de Bellingham (m. 68 i m. 90 +6). Tres quarts del mateix al Bernabéu, on l’equip de Xavi va perdre calcant aquesta fórmula (3-2): Lucas Vázquez (m. 73) i Bellingham (m. 90 +1) van remuntar l’avantatge blaugrana. Vell Barça perquè els Joaos no s’haurien de moure de Montjuïc per petició expressa del club, assumida, acatada i acceptada per Flick, disposat a no entrar en cap conflicte. Almenys, a l’inici de la seva etapa.

Sense preparador físic encara

No només això. Laporta li ha deixat deures per fer a l’alemany amb Joao Félix. "Se li podia haver tret més rendiment perquè té una qualitat extraordinària", va argumentar el president en una altra crítica cap a la feina de Xavi, que no va trobar lloc a l’estrella que ja no volia veure mai més Simeone a l’Atlètic. I nou Barça perquè Flick ve amb tres ajudants (Toni Topolovic, Markus Sorg i Heiko Westermann, l’únic amb cert domini del castellà pel seu pas per Sevilla com a jugador del Betis), però sense que es conegui, de moment, qui assumirà la condició de preparador físic de la plantilla.

El club treballa en la recerca d’un especialista per potenciar i millorar aquesta parcel·la, considerada desatesa sota la direcció d’Iván Torres, el preparador que ha estat dirigint aquesta parcel·la en l’època de Xavi. Aquestes crítiques de Laporta han provocat un indissimulat enuig de l’staff del tècnic de Terrassa, que les considera injustes i irreals. Però tant Deco com Laporta consideren capital aquesta figura que han d’incorporar al nou quadre tècnic de Flick, disposat a donar un "nou impuls", aquesta va ser l’expressió utilitzada pel president, a l’equip.

"Guanyar i evolucionar"

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

El Barça sosté que "amb el que hi ha", seguint l’expressió koemaniana, és més que suficient per competir contra qualsevol, tant a Espanya, destronant de la corona de Lliga el Madrid, i a Europa. Flick arribarà sense marge per a la coartada. Ni tampoc per a les excuses. "¿Què li demano? Li demano guanyar", va certificar el dirigent, conscient que s’acosta als anys finals del seu mandat sense opció a més errors tenint en compte la frescor esportiva (doblet), econòmica (sanejat) i institucional (ja habita en el luxós i modern Bernabéu) que irradia el Madrid de Florentino.

Guanyar i recuperar el bon joc perdut. Els desafiaments immediats a què s’enfronta Flick. "Ell vol evolucionar el sistema com en el seu moment ho va fer Rijkaard, Guardiola i Luis Enrique", va dir el president, recordant la seva primera i gloriosa etapa a la llotja (2003). "Som cruyffistes i sabem què és l’excel·lència", va pregonar el president, que ha recorregut a la via alemanya, poc habitual en la història del Barça perquè les seves dues úniques experiències –Hennes Weisweiler (1975-76) i Udo Lattek (1981-83)– van ser breus i frustrants.