Vola el Madrid, pedala el Barça

El canvi d’agulles entre el Reial Madrid i el Barça es pressent dràstic. Amb la feliç piloteta a l’ombra estival, les sensacions remeten a una llarga escapada dels blancs, en una etapa molt més vivificant que els blaugranes, en la penombra econòmica, social i esportiva. Queden enrere els temps en què el Barça marcava el relat davant un Reial guiat pel dit busca-raons de Mourinho. Però el Madrid, menys malgastador i amb un full de ruta, ha sobreviscut molt millor a Cristiano Ronaldo que el Barcelona al plor de Messi.

Després de les galàctiques angoixes del seu primer mandat, Florentino Pérez és un altre, ferm davant Cristiano o Sergio Ramos. Després de la seva gloriosa primera època, Joan Laporta encara presideix com aquell optimista i trempat Joan Laporta. Però ara governa una entitat financerament arnosa després de regar amb abusives milionades el cèlebre de Rosario i els seus millors camarades. Sense oblidar uns quants abusos.

El sobtat atac de realisme de Xavi Hernández que li ha suposat la creu no anava gens desencaminat. El Bernabéu ja resplendeix mentre al Camp Nou encara se li veuen les tripes. Per Chamartín no hi ha palanques urgents, a Barcelona les escodrinyen amb angoixa. A Europa, el club català a penes supera el camp base des del 2015, i són unes quantes les destrempades sonades des d’aleshores. A La Castellana, Florentino Pérez ja té més orelludes que Santiago Bernabéu i avui l’únic jugador del planter sense aquest podi és Kylian Mbappé.

Les Copes d’Europa

El Barça s’ancora a La Masia, i al Reial, que té el viver per fer caixa, aclamen amb orgull Nacho i Carvajal, últims exponents consolidats de La Fábrica als quals només igualen en Copes d’Europa com a madridistes (6) Paco Gento i Modric. Per les Corts, només Joan Laporta, Deco, Ter Stegen i Sergi Roberto van arribar al cim com a blaugranes. Ho va fer Hansi Flick amb el Bayern, per a etern martiri barcelonista, però el separen quatre de Carlo Ancelotti.

Per La Cibeles van magnificents amb les pompes per Mbappé, els 25 anys del qual contrasten amb els 36 amb què començarà el curs Robert Lewandowski, amb Eurocopa. Tot apunta a una anada i tornada, per molt que Flick emparentés bé amb el polonès a Múnic. Tret d’un regat inopinat del futbol, el francès tindrà més cobertura amb Vinícius, Rodrygo, Bellingham, Brahim, Joselu i Güler. En mans d’Ancelotti queda com encaixar el puzle i com tutelar Mbappé. L’astre gal haurà de metabolitzar fins a l’os que el Madrid és molt més urgent per a ell que viceversa. I queda un altre repte. ¿Qui va ser més clínic, el Barça amb Vitor Roque o el Reial amb Endrick?

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La involució blaugrana no només s’ha cenyit al futbol en versió masculina, que en els últims anys ha suposat un desterrament siberià per a icones de l’entitat com Messi, Koeman i Xavi, tots condemnats de mala manera per un Laporta que eludeix tota autocrítica. El club blaugrana està tan enterbolit que també se’n van per voluntat pròpia triomfadors com Jonatan Giráldez, entrenador del rutilant equip femení de futbol, i l’extraordinària Mariona Caldentey.

Amb tot, ni aquest Madrid inoxidable de la 15a, Mbappé i el pròsper portatalonaris s’hauria de confiar, ni aquest Barça periclitat victimitzar-se més del compte. Qui sap. La pilota té la seva pròpia il·lògica.